Grup: Love.
Any: 1967.
Formació: Arthur Lee, Johnny Echols, Bryan MacLean, Ken Forssi i Michael Stuart.
Àlbum d’estudi precedent: Da Capo (1967).
Àlbum d’estudi posterior: Four sail (1969).
El millor: una joia molt amagada.
El pitjor: al seu dia el treball va passar molt desapercebut i em temo que molts pocs el coneixen encara.
Love és un grup poc conegut pel gran públic, però el seu tercer treball, “Forever changes”, és indubtablement una de les millors obres de tots els temps de la música popular i així ho reconeix, per exemple, la revista Rolling Stone. L’Àlbum ha passat també a la història per ser un dels treballs fonamentals de l’era contracultural dominada per la psicodèlia i el moviment hippy. No obstant, “Forever changes” va passar pràcticament desapercebut als Estats Units, on va quedar lluny del top-100, encara que el disc va comptar amb més fortuna al mercat britànic, aconseguint situar-se entre els 30 àlbums més venuts. En l’obra hi destaquen un gran número de cançons, però segurament les més valorades són “Alone again or” i “Maybe the people would be the times or between Clark and Hildale”, sense oblidar peces com "A house is not a motel", "Andmoreagain" "The daily planet" o "The red telephone".
Any: 1967.
Formació: Arthur Lee, Johnny Echols, Bryan MacLean, Ken Forssi i Michael Stuart.
Àlbum d’estudi precedent: Da Capo (1967).
Àlbum d’estudi posterior: Four sail (1969).
El millor: una joia molt amagada.
El pitjor: al seu dia el treball va passar molt desapercebut i em temo que molts pocs el coneixen encara.
Love és un grup poc conegut pel gran públic, però el seu tercer treball, “Forever changes”, és indubtablement una de les millors obres de tots els temps de la música popular i així ho reconeix, per exemple, la revista Rolling Stone. L’Àlbum ha passat també a la història per ser un dels treballs fonamentals de l’era contracultural dominada per la psicodèlia i el moviment hippy. No obstant, “Forever changes” va passar pràcticament desapercebut als Estats Units, on va quedar lluny del top-100, encara que el disc va comptar amb més fortuna al mercat britànic, aconseguint situar-se entre els 30 àlbums més venuts. En l’obra hi destaquen un gran número de cançons, però segurament les més valorades són “Alone again or” i “Maybe the people would be the times or between Clark and Hildale”, sense oblidar peces com "A house is not a motel", "Andmoreagain" "The daily planet" o "The red telephone".
No hay comentarios:
Publicar un comentario