El rock en català de la dècada dels 90, la seva època més popular, va rebre força crítiques des dels ambients més intel·lectuals i des dels sectors més propers a la nova cançó catalana. Es va comentar que el moviment era massa comercial, molt poc original i que va comptar sempre amb l’ajut de la Generalitat presidida per Jordi Pujol, qui no va mantenir massa bones relacions amb la majoria dels anomenats setze jutges.
Potser és cert que, en un començament, el rock en català dels 90 comptés amb més quantitat de grups que no pas amb qualitat, però a poc a poc la situació es va anar normalitzant fins a romandre com a bandes capdavanteres Lax’n Busto, potser la formació més comercial; Els Pets, que han tingut una important i clara evolució en la seva trajectòria; Sangtraït, un dels pocs representants del rock dur en català; Sau, que va desaparèixer amb la mort del seu carismàtic líder Carles Sabater (foto); Sopa de Cabra, segurament el grup més regular i popular del moviment fins a la seva dissolució, i Umpah - Pah, amb Adrià Puntí com a vocalista.
Sense cap mena de dubte, el moment culminant d’aquella època del rock interpretat en català va tenir lloc el 1991, amb un multitudinari concert celebrat al palau Sant Jordi de Barcelona que van compartir, per ordre d’aparició, Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït. A partir d’aquell esdeveniment, la trajectòria dels conjunts participants, especialment les dels tres primers, es va consolidar i va suposar també un empenta per a l’aparició posterior de noves formacions com Gossos, Whiskyn’s o els menorquins Ja t’ho Diré.
Després d’aquell període del pop-rock interpretat en llengua catalana, es va iniciar una nova època, caracteritzada per un tipus de música més alternativa i independent, de vegades de cantautor, i que compta com a màxims representants amb l’exlíder de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, el ja significat Adrià Puntí, Roger Mas, Refree, Sanjosex, Els Amics de les Arts, Antònia Font, Manel o Mishima.
Potser és cert que, en un començament, el rock en català dels 90 comptés amb més quantitat de grups que no pas amb qualitat, però a poc a poc la situació es va anar normalitzant fins a romandre com a bandes capdavanteres Lax’n Busto, potser la formació més comercial; Els Pets, que han tingut una important i clara evolució en la seva trajectòria; Sangtraït, un dels pocs representants del rock dur en català; Sau, que va desaparèixer amb la mort del seu carismàtic líder Carles Sabater (foto); Sopa de Cabra, segurament el grup més regular i popular del moviment fins a la seva dissolució, i Umpah - Pah, amb Adrià Puntí com a vocalista.
Sense cap mena de dubte, el moment culminant d’aquella època del rock interpretat en català va tenir lloc el 1991, amb un multitudinari concert celebrat al palau Sant Jordi de Barcelona que van compartir, per ordre d’aparició, Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït. A partir d’aquell esdeveniment, la trajectòria dels conjunts participants, especialment les dels tres primers, es va consolidar i va suposar també un empenta per a l’aparició posterior de noves formacions com Gossos, Whiskyn’s o els menorquins Ja t’ho Diré.
Després d’aquell període del pop-rock interpretat en llengua catalana, es va iniciar una nova època, caracteritzada per un tipus de música més alternativa i independent, de vegades de cantautor, i que compta com a màxims representants amb l’exlíder de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, el ja significat Adrià Puntí, Roger Mas, Refree, Sanjosex, Els Amics de les Arts, Antònia Font, Manel o Mishima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario