Grup: Sopa de Cabra.
Any: 2001.
Formació: Gerard Quintana, Josep Thió, Francesc Lisisic, Joan Cardona i Josep Bosch.
Àlbum d’estudi precedent: Dies de carretera (2000).
Àlbum d’estudi posterior: El llarg viatge (2003).
El millor: potser el disc més brillant de la banda gironina.
El pitjor: la dissolució estava ja molt a prop.
La trajectòria del grup gironí Sopa de Cabra, probablement amb Els Pets la formació més popular i estable del rock interpretat en català de tots els temps, es troba marcada, per bé o per mal, pels àlbums de títol homònim, el seu primer treball de llarga durada i que conté el popular “L’Empordà”; “Ben endins”, directe gravat a l’antiga sala Zeleste; “Mundo infierno”, el seu fallit intent de triomfar al mercat espanyol, i “Plou i fa sol”, probablement la seva gran obra. L’àlbum va ser un dels darrers del grup liderat per Gerard Quintana, que de fet ja havia iniciat la seva carrera en solitari, que el portaria per un estil més semblant al de cantautor. A “Plou i fa sol” hi destaquen “Camins”, segurament la peça més coneguda, “Els teus somnis” i molt especialment la tràgica “Cada minut”.
Any: 2001.
Formació: Gerard Quintana, Josep Thió, Francesc Lisisic, Joan Cardona i Josep Bosch.
Àlbum d’estudi precedent: Dies de carretera (2000).
Àlbum d’estudi posterior: El llarg viatge (2003).
El millor: potser el disc més brillant de la banda gironina.
El pitjor: la dissolució estava ja molt a prop.
La trajectòria del grup gironí Sopa de Cabra, probablement amb Els Pets la formació més popular i estable del rock interpretat en català de tots els temps, es troba marcada, per bé o per mal, pels àlbums de títol homònim, el seu primer treball de llarga durada i que conté el popular “L’Empordà”; “Ben endins”, directe gravat a l’antiga sala Zeleste; “Mundo infierno”, el seu fallit intent de triomfar al mercat espanyol, i “Plou i fa sol”, probablement la seva gran obra. L’àlbum va ser un dels darrers del grup liderat per Gerard Quintana, que de fet ja havia iniciat la seva carrera en solitari, que el portaria per un estil més semblant al de cantautor. A “Plou i fa sol” hi destaquen “Camins”, segurament la peça més coneguda, “Els teus somnis” i molt especialment la tràgica “Cada minut”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario