El moviment contracultural del flower power va aparèixer el 1966 a la ciutat californiana de San Francisco i va tenir el 1967, en el qual es va celebrar el mític festival de Monterey, també a l’estat de Califòrnia, el seu any àlgid, quan va tenir lloc el cèlebre estiu de la pau i l’amor. Per tant, quan el 1968 es va estrenar a Broadway l’òpera rock “Hair”, el corrent hippy es trobava plenament consolidat.
L’obra va ser composta per Gault McDermott, pel que fa a la lletra, i James Rado i Jerome Ragni, quant a la música. En l’espectacle s’hi podien trobar tots els tòpics del món hippy, com el pacifisme, l’amor, la protesta contra la guerra del Vietnam, que llavors es trobava en un dels seus períodes més violents, tràgics i polèmics, o les drogues al·lucinògenes. L’argument tracta d’un noi d’Oklahoma, Claude, que arriba a Nova York per allistar-se a l’exèrcit nord-americà i ser destinat al conflicte del sud-est asiàtic. A la gran urbs occidental hi troba un grup de hippys, amb els quals entaula una bona amistat, malgrat que finalment està disposat a embarcar-se cap al Vietnam, moment en què és suplantat per un dels seus nous amics, Berger, qui acaba morint a la guerra.
El musical va tenir, a pesar de les polèmiques que va originar, un enorme èxit a Broadway, on va romandre força anys en cartellera, i des d’aquest centre cultural novaiorquès es va expandir per tots els Estats Units, la Gran Bretanya, on va comptar amb un extraordinari èxit, la resta del continent europeu i Austràlia. Les principals peces musicals de l’espectacle en van ser “Aquarius”, el tema de títol homònim, “Good morning starshine” i “Let the sunshine it”.
El director txec Milos Forman, qui anys més tard guanyaria l’Oscar per “Amadeus”, en va fer una versió cinematogràfica, encara que en aquest cas les crítiques no van ser tan positives com les que va rebre l’obra teatral.
L’obra va ser composta per Gault McDermott, pel que fa a la lletra, i James Rado i Jerome Ragni, quant a la música. En l’espectacle s’hi podien trobar tots els tòpics del món hippy, com el pacifisme, l’amor, la protesta contra la guerra del Vietnam, que llavors es trobava en un dels seus períodes més violents, tràgics i polèmics, o les drogues al·lucinògenes. L’argument tracta d’un noi d’Oklahoma, Claude, que arriba a Nova York per allistar-se a l’exèrcit nord-americà i ser destinat al conflicte del sud-est asiàtic. A la gran urbs occidental hi troba un grup de hippys, amb els quals entaula una bona amistat, malgrat que finalment està disposat a embarcar-se cap al Vietnam, moment en què és suplantat per un dels seus nous amics, Berger, qui acaba morint a la guerra.
El musical va tenir, a pesar de les polèmiques que va originar, un enorme èxit a Broadway, on va romandre força anys en cartellera, i des d’aquest centre cultural novaiorquès es va expandir per tots els Estats Units, la Gran Bretanya, on va comptar amb un extraordinari èxit, la resta del continent europeu i Austràlia. Les principals peces musicals de l’espectacle en van ser “Aquarius”, el tema de títol homònim, “Good morning starshine” i “Let the sunshine it”.
El director txec Milos Forman, qui anys més tard guanyaria l’Oscar per “Amadeus”, en va fer una versió cinematogràfica, encara que en aquest cas les crítiques no van ser tan positives com les que va rebre l’obra teatral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario