Mitjan la dècada dels 60, la banda de Nova York The Velvet Underground va usar el gènere conegut com a noise rock (rock sorollós), caracteritzat per la distorsió de les guitarres o altres instruments, l’ús de sons dissonants o la posada en pràctica de la tècnica coneguda com a Feedback. El grup integrat per Lou Reed, John Cale, Sterling Morrison i Maureen Tucker podríem dir que es va avançar 20 anys al seu temps, doncs l’època daurada del noise tindria lloc durant el decenni dels 80.
Tanmateix, la formació, que durant els seus inicis va comptar amb l’ajut de l’artista Andy Warhol, no va ser l’única en fer servir el noise als 60, encara que si és la que en va fer un ús per extensiu del gènere. El mític guitarrista de Seattle Jimi Hendrix i la banda hippy de San Francisco The Grateful Dead també van utilitzar l’estil, raó per la qual podríem afirmar que el gènere, durant els seus començaments, va ser exclusivament portat a terme per artistes nord-americans.
Com havia comentat anteriorment, el gran període del noise va tenir lloc als 80, paradoxalment en una època en què la música de tipus comercial, el canal MVP, els vídeos musicals, l’AOR o el “heavy de perruqueria” es van posar de moda. Els nord-americans Sonic Youth (foto), els escocesos The Jesus & Mary Chain i els irlandesos My Bloody Valentine, famosos també per haver col·laborat en la moda Shoegazing, en van ser les bandes més importants, les quals van influenciar abastament conjunts indies de les següents dues dècades. Altres formacions que van entrar en el noise van ser Dinosaur Jr., Pixies, els espanyols Planetas o Yo la Tengo.
Pel que fa a la discografia, cal destacar els àlbums gravats per Sonic Youth entre finals dels 80 i inicis del 90, concretament “Sister”, “Evol”, Daydream nation”, considerat el cim de l’estil, i “Goo”; els dos primers treballs de The Jesus & Mary Chain, “Psycochandy” i “Barklands”, i el segon disc de My Bloody Valentine, “Loveless”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario