Grup: Blur.
Any: 1997.
Formació: Damon Albarn, Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree.
Àlbum d’estudi anterior: The great escape (1995).
Àlbum d’estudi posterior: 13 (1999).
El millor: plena maduresa de la banda anglesa.
El pitjor: els hi va costar molt aconseguir l’èxit a Amèrica.
El quartet anglès Blur va ser, juntament amb Oasis, la banda capdavantera i més popular de la moda del brit pop, moviment en què la formació liderada pel cantant i compositor Damon Albarn va arribar al seu cim amb l’excel•lent àlbum “Parklife”, segons la meva opinió el seu millor treball juntament amb el disc analitzat. L’obra de títol homònim, el cinquè àlbum d’estudi del grup, va suposar l’abandonament definitiu dels paràmetres del brit pop, circumstància que ja s’observava a “The great escape”. Es tracta d’un àlbum bastant eclèctic, amb la introducció de gèneres com l’electrònica o la psicodèlia, on hi destaquen brillants temes com “Beetlebum”, primer single del disc i amb una clara influència dels Beatles de l’última època; la popular i explosiva “Song 2”, amb un gran èxit als Estats Units, país fins aleshores esquiu; “On your own” o “You are the great”, en la línia dels seus admirats Kinks.
No hay comentarios:
Publicar un comentario