Després d’una excel•lent dècada dels 70, on van brillar la cançó d’autor i l’underground laietà, la música en llengua catalana va entrar durant el decenni dels 80 en una profunda crisi, la qual va coincidir amb l’època d’or del rock en idioma castellà, mitjançant principalment la movida madrilenya.
Les causes de la decadència podrien ser, pel que fa als cantautors, al fet que el final de la dictadura franquista, que va comportar la legalització de la llengua catalana, el restabliment del Parlament de Catalunya i l’aprovació de l’Estatut de Sau, va provocar que la música polititzada de caràcter reivindicatiu perdés certa importància. Quant al rock, en aquell període, les principals bandes catalanes, com Loquillo y los Trogloditas, Los Rebeldes o Los Burros, antecedent de l’El Último de la Fila, van preferir expressar-se en castellà i unir-se a la moda de la movida.
Tanmateix, molts del cantautors que van triomfar durant els anys 60 i 70, com van ser els casos de Raimon, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach, si bé és veritat que la seva popularitat va minvar, van continuar realitzant una notable trajectòria, sense oblidar que el compositor empordanès va ser capaç d’omplir el Camp Nou l’any 1985. En aquell període, el Compositor galàctic Jaume Sisa, que va canviar el seu nom pel de Ricardo Solfa, i el sarcàstic trio La Trinca, que va triomfar en el món de la televisió, van gravar també en castellà, tal com havia fet anteriorment Joan Manuel Serrat.
Tanmateix, pel que respecta al segon lustre de la dècada, va aparèixer el que podria anomenar-se l’embrió del popular, triomfant i també criticat rock català del decenni següent, mitjançant formacions com el grups osonencs Duble Buble, que va assolir l’èxit gràcies el tema “Clava’t”, i Sau (foto), format pel cantant ja desaparegut Carles Sabater i el guitarrista Pep Sala i que transitaria per la seva millor època durant els anys 90, però que a finals dels 80 va editar el tema “No he nascut per a militar”, un dels seus clàssics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario