Seattle, ciutat de l’estat nord-americà de Washington, que anys més tard es convertiria en un símbol del moviment anti-sistema arran de les protestes que hi van tenir lloc durant una reunió de l’Organització Mundial del Comerç, va ser l’urbs on va sorgir el gènere grunge a finals del decenni dels anys 80, encara que el corrent es va consolidar plenament en la dècada dels 90.
Si durant els anys 80, la música popular, almenys pel que fa al seu sector més comercial, es va caracteritzar per una imatge molt sofisticada dels intèrprets i un caràcter alegre i festiu, el grunge, en els seus inicis un gènere molt minoritari, va comptar amb una iconografia més descuidada dels seus protagonistes i amb uns temes en que hi destacaven bàsicament el pessimisme i la desesperança.
Altres factors que van definir el grunge van ser una barreja de rock dur i punk rock quant al seu estil musical, els cabells llargs que recordaven de certa forma el moviment hippy, la moda de les camises de llenyataire i les gorres de llana, cert rebuig per la fama i la popularitat, l’elecció del mític cantautor canadenc Neil Young i el cantant protopunk Iggy Pop com uns dels seus ídols o el corrent paral•lel cinematogràfic protagonitzat per la generació X, que va comptar amb representants com els directors Jonathan Demme, Tom DiCillo, Jim Jarmusch, Gus van Sant, Kevin Smith, el mediàtic Quentin Tarantino i els germans Joel i Ethan Coen o els actors Ben Affleck, Patricia Arquette, Steve Buscemi, Matt Damon, Johnny Depp, Woody Harrelson, Catherine Keener, Juliette Lewis, Brad Pitt, Wynona Ryder, Christian Slater o John Turturro.
Els principals grups del gènere durant els seus inicis, tots ells contractats en els seus orígens pel segell discogràfic independent de Seattle Sub Pop, van ser Alice in Chains, Mudhoney (foto), Soundgarden, Hole i els supervendes Pearl Jam i Nirvana, aquesta darrera banda liderada pel carismàtic cantant i guitarrista Kurt Cobain, convertit en un símbol arran del seu suïcidi, moment en què el bateria Dave Grohl va fundar Foo Fighters, una formació clau en el desenvolupament del gènere.
El grunge igualment va passar a la posteritat perquè es va tractar de l’estil que va convertir el rock de caràcter alternatiu i independent en un moviment pràcticament de masses, essencialment gràcies a l’edició de l’àlbum “Nevermind”, el segon dels tres treballs d’estudi que va gravar el trio Nirvana, sense oblidar l’impacte que van tenir discs com “Ten”, el debut de Pearl Jam; “Every boy deserves fudge”, de Mudhoney, o “Superknown”, de Soundgarden.
No hay comentarios:
Publicar un comentario