Entre finals de la dècada dels 60 i
començaments del decenni dels 70 del segle XX, en un període dominat per l’era
del flower power, en algun cas ja en plena decadència de la contracultura hippy, hi
van tenir lloc en el món de la música popular pèrdues d’importants estrelles.
El primer músic en trobar la mort va ser el
guitarrista de The Rolling Stones Brian Jones, trobat ofegat a la piscina de la
seva residència quan feia poc temps havia deixat el grup britànic per ser
substituït per Mick Taylor. Jones, potser pel fet de restar en un segon pla en
la llegendària banda britànica, allunyat del protagonisme exercit per Mick
Jagger i Keith Richard, va ser víctima d’una profunda depressió, que va
provocar la seva sortida de la formació londinenca.
Pocs anys més tard, van morir Jim Morrison,
el carismàtic vocalista i líder de The Doors, i tres dels grans protagonistes
del període hippy: la enèrgica cantant texana Janis Joplin (foto), exintegrant
del grup psicodèlic The Big Brother & the Holding Company; el virtuós
guitarrista Jimi Hendrix, que havia encapçalat el trio Experience, i Cass
Elliott, una de les components del quartet The Mamas & the Papas.
Posteriorment, va desaparèixer Gram Parsons, pioner de la fusió entre country i
rock, que havia format part de conjunts emblemàtics com The Byrds o The Flying
Burrito Brothers.
Es dona la circumstància que moltes d’aquestes desaparicions van tenir lloc quan els artistes comptaven 27 anys, concretament Jones, Morrison, Joplin i Hendrix, mentre a Parsons li mancava poc temps per complir-los. Molts anys després, Kurt Cobain, cantant, guitarrista i líder del trio grunge Nirvana, i la intèrpret soul britànica Amy Winehouse també moririen en idèntica edat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario