Durant la dècada dels 60, al món occidental
van aparèixer moviments que cercaven més llibertat, mentre reivindicaven la
defensa de la dona, el medi ambient, la pau mundial, en un període marcat per
la cruent Guerra del Vietnam, o la solidaritat amb el Tercer Món. En aquella
època van sorgir fenòmens com la contracultura hippy, el black power, en un
moment en què hi van destacar líders negres del carisma de Martin Luther King o
Malcom X; la Primavera de Praga o el Maig Francès. Tot i que és veritat que hi
van tenir lloc episodis de violència, i fins i tot en el cas de França es va
tenir contra les cordes un símbol com Charles de Gaulle, els corrents, més o
menys, es van poder controlar o, en el cas de Txecoslovàquia, reprimir de forma abrupta.
Segurament a causa de la crisi econòmica que
va començar l’any 1973, motivada per una desmesurada alça dels preus del
petroli per part dels estats exportadors, els moviments socials que hi van tenir
lloc durant el decenni dels 70 van tenir una ideologia molt més radical,
extrema i violenta. Mentre el grup ETA, sorgit a Euskadi als anys 60, va seguir
realitzant atemptats a Espanya, amb la mort del president del govern franquista
Luis Carrero Blanco, van aparèixer la banda Baader - Meinhof a Alemanya i les
Brigades Roges a Itàlia, en un període en què en aquest país, mentre les
diferents màfies continuaven perpetrant crims, un bloc feixista va cometre una
sèrie d’assassinats a l’estació ferroviària de Bolonya. Aquells temps es van
anomenar els anys de plom.
Entre finals de la dècada dels 70 i inicis de
la dels 80 hi van haver uns moviments polítics clarament conservadors i molt
significatius: així, per exemple, el liberal, república i dretà Ronald Reagan
va guanyar les eleccions dels Estats Units, realitzant una política molt activa
i polèmica en els afers exteriors (Granada, Panamà, Nicaragua o Líbia); al
Regne Unit va ser elegida primera ministra Margaret Thatcher, que va efectuar
unes polítiques econòmiques ultraliberals, en què el paper estatal va quedar
molt reduït; a l’Iran, després de caure la cruent dictadura del xa Mohammad
Reza Palhevi, es va imposar la república islàmica i teocràtica de l’aiatol·lah
Rudol·lah Khomeini i finalment, en la persona de Menahem Begin, el dretà Likud
va vèncer per primer cop en uns comicis israelians.
La música es va veure també afectada, durant
bona part del decenni dels 80, per aquesta dinàmica conservadora i va fer la
sensació que molts dels solistes i un important número de les formacions que
van marcar aquella època, pel que fa al sector més comercial, impulsat per les
emissores radiofòniques de l'FM i pel canal televisiu MTV, havien de reflectir
un món extraordinari i pur, lluny de temàtiques com la protesta social, les
drogues o el pessimisme. Mentrestant, els artistes o les bandes que apostaven
per un tipus de gèneres més arriscats, independents i experimentals es van
veure reduïts en escenes alternatives, molt allunyades dels focus més
comercials i accessibles.
A la foto, Reagan i Thatcher.
No hay comentarios:
Publicar un comentario