Quan va sorgir el brit pop, corrent que va
tenir la seva etapa àlgida entre els anys 1994 i 1996, alguns crítics van
argumentar que la moda era molt poc original i que allò que van fer les
principals bandes del gènere va ser imitar l’estil de solistes com David Bowie,
grups com The Beatles, The Kinks o T Rex o característiques típiques del
període mod.
Els quatre principals grups del brit pop van
ser Pulp (foto), una banda ja veterana que llavors va aconseguir l’anhelat
triomf; Suede, conjunt molt influït pel glam rock i que de certa forma va ser
qui va iniciar el moviment; Blur, quartet que va mostrar la seva admiració pels
Kinks de Ray Davies, i Oasis, potser la formació més popular i amant dels Beatles
del període de maduresa del Fab Four. Altres protagonistes de l’època van ser
Elastica, Ocean Colour Scene i, en un moment determinat de la seva carrera, els
escocesos Travis.
Si, és veritat, el brit pop no va ser l’estil
més original de la història del rock, però el seu llegat és extraordinari, a
través de magnífics àlbums, els quals tots ells han passat a la història de la
música popular, com “Different class”, de Pulp; “Dog man star”, de Suede;
“Parklife”, de Blur; “(That’s the story) morning glory”, d’Oasis, o “Moseley
shoals”, d’Ocean Colour Scene.
Després que el brit pop passés de moda, la
majoria dels diferents grups que el van protagonitzar van seguir actius, tot i
que en el cas de Pulp amb escassa activitat discogràfica. De les quatre bandes
que van tenir més relleu, només la formació de Manchester Oasis ho ha deixat
estar, principalment per la constant confrontació entre els germans Noel i Liam
Gallagher.
No hay comentarios:
Publicar un comentario