En aquests moments, el popular quartet
irlandès U2 està a punt d’encetar una gira per commemorar el 30è aniversari
d’un dels seus àlbums més emblemàtics i reconeguts en la seva prolífica
discografia: “The Joshua tree”. El treball, que va rebre excel·lents crítiques,
està considerat la consolidació definitiva de la banda a la Gran Bretanya i
l’aprovació de l’assignatura pendent del mercat nord-americà.
Com la trajectòria de la formació dublinesa
en general, “The Joshua tree” m’ha semblat sempre una obra una mica
sobrevalorada, sobretot perquè mai m’ha agradat la cançó “I still haven’t found
what i’m looking for” i les emissores de ràdio em van fer avorrir l’altra pista
cèlebre del disc, “With or without you”, que en un principi em semblava una
peça bastant atractiva.
Pel contrari, quan fa tres anys es van complir
la tres dècades de l’edició del seu tercer àlbum d’estudi, “War”, la banda
irlandesa no va decidir portar a terme cap gira de celebració i els mitjans de
comunicació a penes en van fer ressò sobre l’efemèride. El treball el considero
el millor de la trajectòria de U2 i conté pistes com “Sunday bloody Sunday”, un
himne generacional que representa un dels clímax dels seus concerts; el popular
“New year’s day” o “Two hearts beat as one”.
Després de la confecció de “The Joshua tree”,
U2 es va convertir en un dels grups amb més seguidors del planeta, tenint una
gran repercussió l’àlbum “Achtung Baby !”, gravat a Alemanya sota la producció
de Brian Eno i en el qual la formació de Dublín inclouria el hit “One”, un
altre dels seus clàssics, i entraria en el món de la música electrònica, que
aleshores transitava per una de les seves èpoques estel·lars.
A la foto, una imatge del grup de l’any 1986.
No hay comentarios:
Publicar un comentario