Després de ser el gran protagonista del
moviment glam, durant el primer lustre de la dècada dels 70, fet que va quedar
ben registrat mitjançant els àlbums “Hunky dory”, l’obra mestra “The rise and
the fall of Ziggy Stradust and the spiders from mars” i “Aladdine sane”, David
Bowie va entrar en un curt període marcat per la música soul nord-americana,
cosa constatada en el disc “Young americans”, abans de començar la seva
anomenada trilogia berlinesa.
Bowie es va traslladar a Berlín, llavors una
ciutat dividida pel mur que separava la part capitalista de la comunista, i una
de les urbs aleshores de moda, doncs per aquella mateixa època el cantautor
novaiorquès Lou Reed, al qual el cantant i compositor londinenc li havia
produït l’àlbum glam “Transformer”, li havia dedicat un treball conceptual.
En La seva estància a la ciutat alemanya, i a
les ordres del productor Brian Eno, fundador i exteclista de la banda Roxy
Music, la qual va abandonar per divergències amb Bryan Ferry, Bowie va gravar “Low”,
“Heroes”, un dels seus àlbums més admirats i en el qual hi destaca la cançó del
mateix títol, coescrita amb Eno, i “Lodger”. En aquella època, es va
intensificar l’amistat entre l’artista britànic i el cantant nord-americà Iggy
Pop, líder de la formació de Detroit The Stooges i al qual Bowie va produir
alguns discs.
Després de la seva trilogia berlinesa, caracteritzada
pels sons avantguardistes, electrònics i experimentals, Bowie realitzaria una
nova mutació en la seva trajectòria i, més tard de la confecció de l’elogiat
treball “Scary monsters and super creeps”, entraria en una de les seves fases
més comercials, venedores, populars, però també més criticades, de la seva
carrera, la qual el va acostar a la moda dels nous romàntics, que paradoxalment
estava influenciada per la seva etapa glam. L’obra supervendes “Let’s dance” va
ser-ne l’exemple més clar d’aquell període.
No hay comentarios:
Publicar un comentario