La segona meitat de la dècada dels 60 del
segle XX va ser una època marcada per la ruptura musical, caracteritzada per la
irrupció de gèneres i avantguardes com el rock progressiu i simfònic, la música
psicodèlica, el rock dur, molt influenciat pel blues rock, o la fusió entre el
jazz i el rock.
Va ser llavors, concretament l’any 1967, el
mateix en què hi va tenir lloc l’estiu californià de la pau, l’amor i les
flors, el festival hippy de Monterey, l’edició de l’històric àlbum beatle “Sgt.
Pepper’s lonely hearts club band” o l’auge de la psicodèlia londinenca, en
un dels períodes fonamentals del Swinging London, que el grup Procol Harum (foto)
va gravar l’emblemàtica cançó “A wither shade of pale”.
El tema va ser una barreja d’algunes de les peculiaritats
d’aquella època, doncs, a l’aspecte hippy del components del grup britànic, s’hi
van afegir el rock simfònic, mitjançant un òrgan de caire barroc, que marca
gran part de la peça, i una lletra estranya i clarament psicodèlica, escrita
per Keith Reid, membre oficial de la banda, encara que es limitava a la lírica,
sense tocar cap instrument.
Tanmateix, després del triomf de “The Wither
shade of pale”, que va donar nom a l’àlbum de debut de la formació, que es va
alçar fins el número u del rànquing britànic i que es va convertir en un
clàssic de la música rock, poca cosa més es pot explicar del conjunt anglès,
malgrat comptar amb homes importants com el cantant i pianista Gary Brooker, el
guitarrista Robin Trower o el ja significat Reid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario