jueves, 30 de noviembre de 2017

MISFITS (ÀLBUM)
















Grup: The Kinks.
Any: 1978.     
Formació: Ray Davies, Dave Davies, Mick Avory, Andy Pyle i John Gosling.  
Àlbum d’estudi anterior: Sleepwalker (1977).
Àlbum d’estudi posterior: Low budget (1979).  
El millor: ressorgiment del mític grup anglès.
El pitjor: després la banda va tornar a caure en crisi.

Després d’uns esplendorosos anys 60, en què per exemple el grup britànic va editar els reivindicats àlbums “Face to face” o “Something else by the Kinks”, la banda londinenca, en un període en què només restaven com a membres originals els germans Ray i Dave Davies, va entrar en una època d’irregularitat durant els 70, etapa en la qual Ray es va obsessionar amb el teatre i la confecció d’òperes rock, mitjançant obres que no van comptar normalment amb el beneplàcit de la crítica. No obstant, la formació anglesa, en la qual es va reintegrar Mick Avory, un dels seus fundadors, va ressorgir amb el treball “Misfits”, un magnífic àlbum en què The Kinks recuperava l’orientació més rockera, amb aportacions de blues, aconseguint un important èxit a les dues bandes de l’Atlàntic. En el disc hi destaquen la cançó d’idèntic títol, el hit “Rock’n roll fantasy”, “Live life” o “Black messiah”, en una relació en què tots els temes van ser compostos per Ray amb l’excepció de “Trust your heart”, escrit per Dave. 

martes, 28 de noviembre de 2017

SURFIN’ BICHOS












Lloc de fundació: Albacete (Castella – la Manxa).
Formació: Fernando Alfaro (veu i guitarra), Joaquín Pascual (guitarra i teclats), José María Ponce (baix) i Carlos Cuevas (bateria).
Dècades: 80 i 90.
Gèneres: rock alternatiu.      
Principal àlbum: Hermanos Canales (1992).
El millor: una de les grans referències de l’indie espanyol.
El pitjor: només quatre àlbums d’estudi.

Surfin’ Bichos, grup format a la localitat d’Albacete, va ser un dels més importants conjunts de la música alternativa dels 90, l’època daurada de l’indie espanyol, en què també hi van destacar formacions com Los Planetas, Lagartija Nick, Australian Blonde o Sexy Sadie. La banda manxega, que no va comptar amb una vigència massa prolongada, va caracteritzar-se per les lletres angoixants i descarnades del seu líder Fernando Alfaro. 

domingo, 26 de noviembre de 2017

LOGGINS & MESSINA











Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació: Kenny Loggins (veu, guitarra i harmònica) i Jim Messina (guitarra i veu).
Dècades: 70.
Gèneres: pop, folk rock, country rock, soft rock i AOR.    
Principals àlbums: Full sail (1973) i Mother lode (1974).
Solistes que origina: Kenny Loggins i Jim Messina.
El millor: el primer lustre dels 70.
El pitjor: un estil qualificat de tou.

Kenny Loggins, que havia actuat amb The Nitty Gritty Dirt Band, i Jim Messina, que havia integrat The Buffalo Springfield i Poco, van formar el duo de més èxit durant la primera meitat del decenni dels 70. En primer lloc, Messina va exercir les tasques de productor del seu company, tot i que, seguidament, va unir-s’hi també en la faceta de la interpretació. Després d’un període triomfant, van decidir deixar-ho estar, encara que més tard han tingut alguna reunió.

jueves, 23 de noviembre de 2017

LES 10 MILLORS CANÇONS SOUL DE LA HISTÒRIA











1. Beast of burden
(1978 – The Rolling Stones)

2. Let it loose
(1972 – The Rolling Stones)

3. To love somebody
(1969 - Nina Simone)

4. Californication
(1999 – Red Hot Chili Peppers)

5. You make me feel (a natural woman)
(1968 - Aretha Franklin)

6. The dark end of the street
(1967 – James Carr)

7. Stand by me
(1960 - Ben E. King)

8. Slip away
(1969 - Barbara Lewis)

9. Wonderful world
(1960 - Sam Cooke)

10. (Sitting on) the dock of the bay
(1968 - Otis Redding)

A la foto, The Rolling Stones.

martes, 21 de noviembre de 2017

LES 50 MILLORS CANÇONS DE LA PRIMERA DÈCADA DELS SEGLE XXI (ACTUALITZACIÓ)










Amics de les Arts, els
Liverpool
Antònia Font
Alegria
Antònia Font
Love song
Antònia Font
Tots els motors
Arcade Fire
Intervention
Arcade Fire
Modern man
Arcade Fire
Ocean of noise
Arcade Fire
Windowsill
Hives, the
Hate to say i told you so
Interpol
C'mere
Interpol
Evil
Interpol
Take you on a cruise
Interpol
Stella was a diver and she was always down
Kasabian
Ladies and gentlemen, roll the dice
Kasabian
When did the love go ?
Killers, the
For reasons unknown
Killers, the
Losing touch
Killers, the
Read my mind
Kings of Leon
On call
Kings of Leon
The face
Manel
Captatio benevolentiae
Manic Street Preachers, the
Jackie Collins existencial question time
Muse
Knights of Cydonia
Muse
Starlight
National, the
Conversation 16
National, the
Friend of mine
Oasis
Falling down
Oasis
I'm gotta time
Red Hot Chili Peppers
Californication
Red Hot Chili Peppers
Otherside
Red Hot Chili Peppers
Scar tissue
Snow Patrol
Run
Stereophonics
Dakota
Stereophonics
Daisy lane
Stereophonics
Lady luck
Strokes, the
Razorblade
Strokes, the
Someday
Strokes, the
Under control
Strokes, the
Under cover of darkness
Suede
Outsiders
Suede
Tytgthrope
Tame Impala
Feels like we only go backwards
Travis
Happy to hang around
Travis
Mid - life krisis
Travis
Re - offender
Travis
The beautiful occupation
White Stripes, the
I just don't know what to do with myself
White Stripes, the
I want to be the boy that warm your mother's heart
Wilco
Impossible Germany
Wilco
Jesus, etc.

A la foto Interpol, el grup que més temes aporta juntament amb Arcade Fire i Travis.

domingo, 19 de noviembre de 2017

DOCTOR HOOK & THE MEDECINE SHOW












Lloc de fundació: Nova Jersey (Estats Units).
Formació inicial: Dennis Lacorriere (veu, guitarra, baix i harmònica), Ray Sawyer (veu, guitarra i percussió), George Cummings (guitarra i veu), Marvin Johnson (bateria) i Billy Francis (teclats).   
Dècades: 70 i 80.
Gèneres: rock, soft rock, AOR, country rock i southern rock.       
El millor: uns 70 extraordinaris.
El pitjor: típic soft rock.

En un període en què el moviment hippy havia entrat ja en clara decadència, moltes bandes van utilitzar un tipus de música tova, sofisticada, elegant, senzilla, higiènica i comercial, entre les quals va triomfar de forma plena Doctor Hook & the Medecine Show, que posteriorment va abreviar el seu nom simplement a Doctor Hook. El grup, que va col·laborar amb el poeta Shel Silverstein, va tenir èxit durant la totalitat de la dècada dels 70 mitjançant cançons com “Sylvias’m mother”. 

jueves, 16 de noviembre de 2017

FASES DE LA MÚSIC ROCK. EL MILLOR I EL PITJOR DE L’ETAPA 1971 – 1975












Durant el primer lustre de la dècada dels 70 del segle XX es van consolidar els gèneres que havien fet acte d’aparició a finals del decenni anterior, molts d’ells de caràcter avantguardista, com van ser les casos del rock dur, amb Led Zeppelin o Deep Purple; el rock progressiu i simfònic, amb King Crimson, Yes, Genesis (foto), Jethro Tull o Emerson, Lake & Palmer, o el jazz rock, quan Miles Davis, Chick Corea o John McLaughlin van fusionar els dos estils.

També es va produir el sorgiment, l’auge i la decadència del glam rock, una moda caracteritzada per l’ús de la pintura facial, els cabells tenyits, unes peces de roba molt llampants i bastant horteres, uns concerts força teatrals, on de vegades la música era un factor secundari, o l’ambigüitat sexual, encara que la majoria dels seus protagonistes van resultar ser hèteros. Els principals representants del moviment, que va influir amb força una dècada més tard en el corrent dels nous romàntics, van ser David Bowie, Lou Reed, Iggy Pop, Alice Cooper o les bandes T Rex, Roxy Music, els mateixos Genesis, Mott the Hoople, Slade o Sweet. 

Tanmateix, durant aquell període es va produir definitivament la decadència del moviment hippy, un dels corrents més importants, clau i decisius de la cultura rock, en una època en què, a més a més, van trobar la mort símbols del flower power com Jimi Hendrix, Janis Joplin i Cass Elliott, sense oblidar la desaparició d’una altra gran estrella d’aquella etapa de la música popular: Jim Morrison. Malgrat tot, l’any 1971 es va portar a terme l’edició més cèlebre del festival de l’illa de Wight, amb la participació del mateix Hendrix.

Així mateix, el glam, que va tenir exemples d’enorme qualitat, com van ser els casos de Bowie, T Rex, Genesis o Roxy Music, es va convertir pràcticament en un circ per saber qui era capaç de fer-la més grossa, mitjançant esperpèntiques disfresses, rebuscats espectacles, faceta en què va destacar Cooper o la banda de rock dur Kiss, amb el seu cantant i baixista Gene Simmons expulsant per la boca sang fictícia, o unes cançons cada cop més comercials, aspecte en què cal significar formacions com Slade o Sweet.  

martes, 14 de noviembre de 2017

TOXICOSMOS











Grup: Los Planetas.
Any: 1998.     
Formació: Jota, Florent, Miguel, Éric i Banin.   
Gènere: pop alternatiu.
Àlbum d’estudi: Una semana en el motor de un autobús. 
El millor: el millor tema del pop – rock espanyol de la història ?
El pitjor: molts seguidors de “40 Principales” segurament la ignoren.

L’any 1998, el quintet granadí Los Planetas, segurament la banda indie per excel·lència del pop – rock espanyol, va editar l’històric àlbum “Una semana en el motor de un autobús”, per a alguns experts el millor treball de la història d’un grup hispà. En el disc hi ha un munt de cançons interessants, com “Desaparecer”, “La playa” o les pistes que obren i tanquen l’obra, respectivament “Segundo premio” i la llarga “La copa d’Europa”, però és possible que la millor peça de la il·lustre gravació en sigui “Toxicosmos”, un altre tema de gran minutatge, amb excel·lents desenvolupaments instrumentals. "Toxicosmos", sense exagerar, podria ser la millor cançó interpretada en castellà de tots els temps, encara que segurament les principals radio-fórmules espanyoles mai l’hagin retransmès.  

domingo, 12 de noviembre de 2017

WEST RYDER PAUPER LUNATIC ASYLUM
















Grup: Kasabian.
Any: 2009.     
Formació: Tom Meighan, Sergio Pizzorno, Chris Edwards i Ian Matthews.  
Àlbum d’estudi anterior: Empire (2006).
Àlbum d’estudi posterior: Velociraptor ! (2011).
El millor: l’aclamació de part de la crítica.
El pitjor: la no presència de Christopher Karloff.

Tercer àlbum d’estudi del grup britànic independent Kasabian, “West ryder pauper lunatic asylum” va ser el primer treball de la banda anglesa sense la sensible participació del compositor i guitarrista Christopher Karloff, que va deixar la formació arran de la gravació d’”Empire”, fet que va suposar que Sergio Pizzorno alternés les parts solistes i rítmiques de l’instrument. L’obra, que manté els passatges de caire psicodèlic i certa influència del moviment Madchester i que incrementa els ritmes electrònics, va ser nominada al Mercury Prize i considerada per la publicació Q Magazine el millor disc de l’any 2009. L’àlbum compta amb cançons com “Underdog”, que obre l’edició; “Fast fuse”, “Fire” i les meves dues peces preferides: “When did all the love go ?” i “Ladies and gentlemen (roll the dice)”, totes dues bons exemples de la nova psicodèlia.

jueves, 9 de noviembre de 2017

LORI MEYERS











Lloc de fundació: Loja (Andalusia).
Formació inicial: Antonio López (veu i guitarra), Alejandro Méndez (veu i guitarra), Julián Méndez (baix) i Alfredo Núñez (bateria).
Dècades: 00 i 10.
Gèneres: pop i pop alternatiu.        
Principals àlbums: Hotel Paladán (2005) i Cronolanea (2008).
El millor: potser la banda indie espanyola més cèlebre de l’actual segle.
El pitjor: la separació.

El grup es va formar a la localitat de la Loja, a la província de Granada, seu de vàries bandes independents espanyoles, doncs de la capital van sorgir formacions com Los Planetas o Lagartija Nick. Lori Meyers, que va adoptar el seu nom d’una cançó del conjunt punk Nofx, està considerada per molts experts com la millor associació alternativa espanyola del segle XXI, gràcies, per exemple, a treballs com “Cronolanea”, elegit àlbum de l’any 2008 per la publicació Mondo Sonoro. 

miércoles, 8 de noviembre de 2017

LES 10 MILLORS CANÇONS DEL GLAM ROCK
















1. Five years
(1972 – David Bowie)

2. Ziggy Stradust
(1972 – David Bowie)

3. All the young dudes
(1972 – Mott the Hopple)

4. Perfect day
(1972 – Lou Reed)

5. Moonage daydream
(1972 – David Bowie)

6. Cosmic dancer
(1971 – T Rex)

7. Rabbit fighter
(1972 – T Rex)

8. Star
(1972 – David Bowie)

9. Lady Stradust
(1972 – David Bowie)

10. Satellite of love
(1972 – Lou Reed)

A la foto, David Bowie.

domingo, 5 de noviembre de 2017

LES 50 MILLORS CANÇONS DE LA DÈCADA DELS 90 (ACTUALITZACIÓ)












Blur
Beetlebum
Blur
Dover and clover
Blur
End of the century
Blur
Song 2
Foo Fighters
Everlong
Jayhawks, the
Crowded in the wings
Jayhawks, the
I'd rain away
Khaled
Aïsha
Lemonheads, the
Rudderless
Manic Street Preachers, the
Motorcycle emptiness
Mercury Rev
Goddess on a highway
Nirvana
Come us you are
Nirvana
In bloom
Nirvana
Smells like teen spirtit
Oasis
Don't look back in anger
Oasis
Live forever
Oasis
Stand by me
Ocean Colour Scene
One for The road
Ocean Colour Scene
The circle
Ocean Colour Scene
The day i cought the train
Pavement
In the mouth of the desert
Pavement
Summer babe (Winter version)
Pavement
Trigger cut
Planetas, los
Desaparecer
Planetas, los
La playa
Planetas, los
Toxicosmos
Pulp
Dishes
Pulp
Something changed
Pulp
Sylvia
Pulp
The fear
Pulp
Underwear
Radiohead
Black star
Radiohead
Climbing up the walls
Radiohead
Fake plastic tree
Radiohead
Street spirit
Radiohead
The bends
Rem
Near wild heaven
Sebadoh
Not too amused
Smashing Pumpkins, the
Cherub rock
Smashing Pumpkins, the
Disarm
Smashing Pumpkins, the
1979
Smashing Pumpkins, the
Today
Smashing Pumpkins, the
Tonight, tonight
Suede
The beautiful ones
Suede
The power
Suede
Thrash
Suede
We are the pigs
Teenage Fanclub
Neil Jung
Teenage Fanclub
The concept
Travis
Waiting to reach you


A la foto, Tha Smashing Pumpkins, amb Pulp i Radiohead, qui més temes aporta,