Mitjan el decenni dels 60 del segle XX, hi va
tenir lloc una important ruptura musical, tant als Estats Units com a la Gran
Bretanya. Pel que fa a Amèrica, va irrompre a l’estat de Califòrnia, i més
concretament a la ciutat de San Francisco, la contracultura hippy, que va tenir
com a període d’auge el transcorregut entre els anys 1967 i 1969. El Moviment
del flower power, protagonitzat per bandes com The Grateful Dead, Jefferson
Airplane, The Jimi Hendrix Experience o Big Brother & the Holding Company,
amb Janis Joplin de cantant, va fusionar-se perfectament amb el gènere del rock
psicodèlic, que també van utilitzar altres grups com els veterans The Beach
Boys o The Doors.
A la Gran Bretanya, després d’una època
marcada per l’èxit del beat i la presència de moltíssimes formacions que van
preferir expressar-se amb el rythm & blues, sense oblidar el període àlgid
del corrent mod, van sorgir bandes que van fer ús del rock psicodèlic, en uns concerts en què, mitjançant la barreja de variants artístiques,
protagonitzaven actuacions on es respirava una densa atmosfera. Els principals
grups d’aquella etapa, un dels moments clau de l’anomenat Swinging London, van
ser Pink Floyd (foto), aleshores comandat pel peculiar geni de Syd Barrett, i
Soft Machine, que va intervenir en el psicodèlic film “Blow up”, dirigit pel
realitzador italià Michelangelo Antonioni.
Tant a una part com a l’altra de l’oceà
Atlàntic, molts dels grups pop que havien comptat amb un enorme èxit durant el
primer lustre del decenni van entrar en una clara decadència o, fins i tot, van
desaparèixer, com van ser els casos, quant als Estats Units, de formacions com
Four Seasons, The Monkees o The Walker Brothers, i, pel que respecta a la Gran
Bretanya, de Dave Clark Five, Gerry & the Pacemakers, Herman Hermit’s,
Peter & Gordon, The Searchers o The Zombies. Només aquells que van saber
adaptar-se als nous temps, com The Beach Boys o The Beatles, van sortir
endavant, gravant aleshores els millors àlbums de la seva trajectòria,
respectivament “Pet sounds” i “Sgt.
Pepper’s lonely hearts club band”.
Tot i que el rock psicodèlic va influenciar
de manera clara gèneres com el rock progressiu i simfònic, a través de temes
molt llargs, lletres d’important elaboració i en ocasions estranyes, àlbums
conceptuals i constants desenvolupaments instrumentals, recordant igualment els
revivals amb què ha comtat l’estil, la moda hippy es va anar apagant a partir
del sorgiment de la nova dècada, per donar pas a nous moviments com el glam
rock.
No hay comentarios:
Publicar un comentario