Durant el primer lustre de la dècada dels 70
del segle XX es van consolidar els gèneres que havien fet acte d’aparició a
finals del decenni anterior, molts d’ells de caràcter avantguardista, com van
ser les casos del rock dur, amb Led Zeppelin o Deep Purple; el rock progressiu
i simfònic, amb King Crimson, Yes, Genesis (foto), Jethro Tull o Emerson, Lake
& Palmer, o el jazz rock, quan Miles Davis, Chick Corea o John McLaughlin van
fusionar els dos estils.
També es va produir el sorgiment, l’auge i la
decadència del glam rock, una moda caracteritzada per l’ús de la pintura
facial, els cabells tenyits, unes peces de roba molt llampants i bastant
horteres, uns concerts força teatrals, on de vegades la música era un factor
secundari, o l’ambigüitat sexual, encara que la majoria dels seus protagonistes
van resultar ser hèteros. Els principals representants del moviment, que va
influir amb força una dècada més tard en el corrent dels nous romàntics, van
ser David Bowie, Lou Reed, Iggy Pop, Alice Cooper o les bandes T Rex, Roxy
Music, els mateixos Genesis, Mott the Hoople, Slade o Sweet.
Tanmateix, durant aquell període es va
produir definitivament la decadència del moviment hippy, un dels corrents més
importants, clau i decisius de la cultura rock, en una època en què, a més a
més, van trobar la mort símbols del flower power com Jimi Hendrix, Janis Joplin
i Cass Elliott, sense oblidar la desaparició d’una altra gran estrella
d’aquella etapa de la música popular: Jim Morrison. Malgrat tot, l’any 1971 es
va portar a terme l’edició més cèlebre del festival de l’illa de Wight, amb la
participació del mateix Hendrix.
Així mateix, el glam, que va tenir exemples
d’enorme qualitat, com van ser els casos de Bowie, T Rex, Genesis o Roxy Music,
es va convertir pràcticament en un circ per saber qui era capaç de fer-la més
grossa, mitjançant esperpèntiques disfresses, rebuscats espectacles, faceta en
què va destacar Cooper o la banda de rock dur Kiss, amb el seu cantant i
baixista Gene Simmons expulsant per la boca sang fictícia, o unes cançons cada
cop més comercials, aspecte en què cal significar formacions com Slade o
Sweet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario