El segon lustre dels anys 70 del passat segle
està marcat indiscutiblement per l’esclat, l’èxit i el ràpid enfonsament del
punk rock, que es va veure influenciat d’alguna manera pel corrent del pub
rock, un estil senzill, directe i tradicional que van protagonitzar intèrprets
com Nick Low, Ian Dury, Elvis Costello, acompanyat de la formació The
Attractions, o la banda Dr. Feelgood.
El moviment punk va estar caracteritzat per
un rock de base tradicional, la polèmica, la ràbia, el nihilisme o un flagrant
pessimisme, si tenim en compte que un dels seus lemes era que no hi havia cap
futur. La crisi econòmica sorgida l’any 1973, a causa del vertiginós ascens del
preu del petroli, i que va tenir molta repercussió al Regne Unit, va influir en
l’explosió del gènere, que va tenir una ramificació a la Gran Bretanya, amb
grups com The Sex Pistols, The Clash, Damned o Buzzcocks, i una altra als
Estats Units, més intel·lectual i menys furiosa, amb conjunts com Ramones, que,
no obstant, va seguir l’estil de l’altra banda de l’Atlàntic; Patti Smith Group,
Television, Blondie (foto) o Talking Heads, que van tenir el seu marc en el local
novaiorquès CBGB.
Una altra raó de la irrupció de la música
punk va ser que el rock avantguardista de caire progressiu i simfònic va
arribar a un cert esgotament, doncs part del públic estava fart de cançons
d’altíssim minutatge, llargs desenvolupaments instrumentals, lletres críptiques
i complexes, àlbums conceptuals o certa intel·lectualitat d’unes estrelles, com
eren els músics de bandes com Pink Floyd, King Crimson, Yes, Jethro Tull o
Emerson, Lake & Palmer, que es trobaven molt allunyades d’una població que
tenia enormes problemes derivats de l’atur, la precarietat econòmica i la
desigualtat social.
Malgrat tot, el punk va tenir una vigència
fugaç durant el seu període clàssic, doncs la moda va sorgir l’any 1976, va
tenir el seu auge el 1977 i un més tard ja estava pràcticament acabat, tot i
que el gènere ha tingut diversos i múltiples revivals al llarg del temps.
Mentre The Sex Pistols desapareixia en plena gira nord-americana, The Clash
prenia un camí marcat pel mestissatge musical i un compromís politico-social de
caràcter progressista i altres grups, com els irlandesos The Boomtown Rats, The
Pretenders, The Stranglers o Ultravox, s’unien a la new wave.
No hay comentarios:
Publicar un comentario