En primer lloc, durant el primer lustre de la
dècada dels 90 del passat segle es va consolidar el moviment grunge, que havia
aparegut a finals del decenni anterior a la ciutat nord-americana de Seattle, a
l’estat occidental de Washington. El corrent, emparentat amb l’anomenada
Generació X, que de certa forma va trencar amb els estereotips autocomplaents
dels 80, va comptar amb bandes com Nirvana, Soundgarden (foto), Pearl Jam, Mudhoney,
Alice in Chains i, arran de la desaparició del primer d’aquests grups, Foo
Fighters.
El grunge va ser decisiu perquè el rock
alternatiu deixés de ser un gènere de minories per convertir-se en un
esdeveniment pràcticament de masses, capaç d’omplir grans recintes i de vendre
un munt de còpies dels seus àlbums. En aquest aspecte, va ser decisiu el segon
treball de gran format editat pel trio Nirvana, “Nevermind”, tot i que altres
conjunts alternatius, com REM, Sonic Youth, Pixies, els mateixos Pearl Jam o
els grups que van protagonitzar el brit pop, com Oasis, Blur, Pulp o Suede,
igualment van ser decisius en aquest fenomen.
Tanmateix, allò que havia succeït durant la
dècada anterior, és a dir, aspectes com la profunda comercialització de la
música pop - rock, la proliferació dels vídeos musicals, l’auge de les
emissores FM, concerts en què la posada en escena semblava més important que no
pas les cançons que s’hi interpretaven o el munt de grups de laboratori que van
sorgir, es van consolidar plenament, i tenim exemples de clàssiques bandes
realitzades a través de càstings com Bakstreet Boys o Spice Girls, entre moltes d’altres.
També durant aquell període de la música
popular es van produir, d’una banda, la domesticació del gènere del heavy
metal, tot i que la situació va començar durant la segona meitat dels anys 80,
i, d’altra banda, un revival punk força descafeïnat. Pel que fa al primer cas,
potser per arribar a una audiència molt més àmplia i introduir la seva música
en el públic femení, moltes formacions de rock dur van portar a terme unes
cançons força més sofisticades, sense mancar-hi les balades, i, encara que els
cabells van seguir sent molt llargs, aquests eren molt més nets i cuidats.
Quant al segon aspecte, el punk que es va interpretar durant aquell període, no
comptava, ni de bon tros, amb l’autenticitat, la ràbia o el sentit de protesta
que l’original del decenni dels 70.
No hay comentarios:
Publicar un comentario