Tot i que el fenomen s’havia iniciat, si fa
no fa, l’any 1994, durant els començaments del segon lustre dels anys 90 es va
consolidar el moviment del brit pop, una reivindicació de la música britànica
de la dècada dels 60, especialment quant a bandes com The Beatles i del
moviment mod, amb grups com The Who, The Kinks o Small Faces, i també dels 70,
sobretot pel que fa a l’estrella David Bowie i de la formació T Rex. Els
principals conjunts del corrent va ser Oasis, Blur, Pulp i Suede, encara que
també van triomfar Elastica, Ocean Colour Scene o els inicials Travis.
Igualment, en aquella època, no tots els
èxits de la música pop – rock arribaven de països anglosaxons, doncs la
situació es va diversificar força. S’Ha de comentar, però, que amb anterioritat
havien brillat en l’escena internacional bandes com els holandesos Shocking
Blue, els noruecs A – Ha, els espanyols Bravos i Pop Tops, els suecs Abba i
Roxette o els italians progressius Premiata Forneria Marconi, Banca del Mutuo
Soccorso o The New Trolls. Tanmateix, durant l’últim decenni del segle XX el fet es va
generalitzar i cal significar, per exemple, els suecs The Hives, els francesos
Daft Punk (foto) o els espanyols Los Planetas, principal exponent d’una
important època indie de l’estat.
Si el brit pop va tenir una cara molt
positiva, i així ho demostra l’edició d’excel·lents obres com “(What’s the
story) morning glory”, d’Oasis; “Parklife”, de Blur; “Different class”, de
Pulp; “Dog man star”, de Suede, o “Moseley shoals”, d’Ocean Colour Scene, no
obstant, també el moviment va ser acusat de ser molt poc original i la seva
vigència va ser més aviat curta, doncs durant l’any 1997 semblava la moda ja esgotada.
Tampoc es pot oblidar el show entre els germans Noel i Liam Gallagher, líders
d’Oasis, que van acabar sent cèlebres en
la premsa sensacionalista britànica.
D’altra banda, el gènere que havia marcat el
rock alternatiu durant el primer lustre de la dècada, el grunge, va seguir
tenint un important èxit arreu del món, doncs llavors es va consolidar el
quintet Pearl Jam i va tenir molta força el grup Foo Fighters, que havia fundat
Dave Grohl arran de la dissolució de Nirvana, però en aquella època, a part de
la desaparició del mític trio després del suïcidi de Kurt Cobain l’any 1994,
també va trobar la mort Layne Staley, cantant d’Alice in Chains, mentre les
formacions Soundgarden i Mudhoney van perdre protagonisme en el món de l’escena
rock.
No hay comentarios:
Publicar un comentario