Aquest any 2019 es compliran tres dècades de
l’esclat de l’època més popular del pop – rock interpretat en llengua catalana,
quan per exemple Sopa de Cabra i els Pets (foto) van editar els seus primer
discs. No obstant, l’històric concert al Palau Sant Jordi de Barcelona, que va
ajuntar els conjunts de Girona i Constantí, a més dels osonencs Sau i els
empordanesos Sangtraït, no hi tindria lloc fins un any més tard.
Molt s’ha escrit i s’ha comentat sobre
aquella fase de la música popular en català, des dels experts que han
reivindicat aquella època, com aquells altres que han assegurat que es va
tractar d’un moviment força comercial, escassament original i que va estar
protegit i molt subvencionat per la Generalitat presidida pel convergent Jordi
Pujol, força enfrontat als cantautors que van protagonitzar la nova cançó
catalana.
Allò cert és que llavors van aparèixer o es
van consolidar bandes emblemàtiques, que han fet història en el pop – rock en
català, com els ja citats Sopa de Cabra, els Pets, Sau i Sangtraït, a més
d’altres formacions, en algun cas pertanyents a una fornada posterior, com
Lax’n Busto, Umpah – Pah, Gossos o els menorquins Ja t’ho Diré, sense oblidar
la presència de carismàtics artistes com Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Lluís
Gavaldà (els Pets), el desaparegut Carles Sabater i Pep Sala (Sau), Pemi
Fortuny (Lax’n Busto), Adrià Puntí (Umpah – Pah), Natxo Tarrés (Gossos) o Cris
Juanico (Ja t’ho Diré).
Malgrat l’evolució positiva de grups com Sopa
de Cabra o els Pets, així com la reivindicació d’altres conjunts com Umpah –
Pah, s’ha de reconèixer, però, que la generació sorgida en l’actual segle XXI,
liderada pels mallorquins Antònia Font i seguida per Manel, els Amics de les
Arts, Mishima o Blaumut, entre d’altres, segurament ha estat, en qüestió de
qualitat, bastant superior, fins el punt que alguns analistes l’han anomenada
com l’edat d’or de la música popular en llengua catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario