Abans d’ahir parlava en aquest bloc del
quintet espanyol Los Bravos, per referir-me a la seva versió de la peça del
grup australià The Easybeats “Give a Little lovin’”. El cas del conjunt
madrileny, que va ser fitxat per un segell discogràfic català, va ser realment
sorprenent en un estat espanyol que, durant els anys 60 del passat segle, es
trobava transitant encara per la dictadura franquista.
La banda espanyola, que va liderar el cantant
berlinès Mike Kennedy, que posteriorment va tenir una carrera en solitari, va
sorprendre a propis i estranys quan va portar la seva cançó “Black is black” al
número dos del rànquing britànic i a un lloc preferent a les llistes
nord-americanes de Billboard, en una època en que també va triomfar amb els temes
“La motocicleta”, el ja citat “Give a Little lovin’” i “Los chicos con las
chicas”, que va tenir la seva adaptació en el cine.
Los Bravos no va ser l’únic grup espanyol
que, durant la dècada dels 60, va utilitzar la llengua anglesa per
expressar-se, doncs també ho van fer els Pop Tops, formació liderada pel
cantant de Trinitat i Tobago Phil Trim i que igualment va triomfar al Regne Unit
amb els hits “Mammy blue” i “Oh Lord ! My Lord”, un exemple de rock simfònic a
l’estat, i Los Canarios, conjunt encapçalat per Teddy Bautista, que va viure
alguns anys a Anglaterra.
Curiosament, aquell fenomen del pop – rock
estatal va desaparèixer durant el decenni dels 70, per tornar durant els anys
90, quan, per exemple, els mallorquins Sexy Sadie o els asturians Australian
Blonde van fer ús de l’anglès per escriure les seves cançons, tendència que va
continuar, ja entrats al segle XXI, amb les bandes catalanes Love of Lesbian,
Sidonie, Mishima o Madee, encara que cap d’aquests grups va poder
internacionalitzar el seus èxits i van quedar reduïts en l’anomenada escena
alternativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario