LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK PAS A PAS: LOS BRAVOS

Tot i que és cert que el fet d’interpretar moltes de les seves cançons mitjançant la llengua anglesa va ser un factor clau, sense oblidar el carisma del seu cantant, l’alemany Mike Kennedy, mig segle després, es fa molt sorprenent que un grup espanyol, en plena era de la dictadura franquista, tingués un gran èxit en els mercats anglosaxons.

El quintet madrileny, que van completar el guitarrista Tony Martínez, el baixista Miguel Vicens, el bateria Pablo Sanllehí i el teclista Manolo Fernández, va assolir els primers llocs de les llistes d’èxit tant de la Gran Bretanya com dels Estats Units amb l’històric tema “Black is Black”, també va triomfar a nivell internacional amb la peça “Bring a little lovin’”, una versió del grup australià Easybeats i que ha aparegut a la pel·lícula de Quentin Tarantino “Erase una vez en Hollywood”, i fins i tot va protagonitzar un film anomenat “Los chicos con las chicas”, de clara influència beatle i que igualment va ser el títol d’una de les seves cançons.

HATE TO SAY I TOLD YOU SO

Grup: The Hives.

Any: 2000.     

Formació: Howlin’ Pelle Almqvist, Nicholaus Arson, Vigilante Carlström, Dr. Matt Destruction i Chris Dangerous.   

Gènere: garage rock.

Àlbum d’estudi: Veni, vidi, vicious.   

El millor: el tema més reconegut del quintet suec.

El pitjor: es va publicar dos anys més tard als Estats Units.

“Veni, vidi, vicious” va ser el segon àlbum d’estudi del grup suec de garage rock The Hives i el primer que va suposar un gran èxit a nivell internacional, doncs el seu debut en gran format, “Barely legal”, va passar més aviat desapercebut. La pista més emblemàtica del treball, i potser també de tota la trajectòria de la banda escandinava, va ser la peça “Hate to say i told you so”, una magnífica i trepidant cançó que va situar la formació nòrdica en el primer pla internacional, tot i que el single no es va publicar als Estats Units fins a dos anys més tard de la seva composició, segurament ajudat per formar part de la banda sonora del film “Spiderman”.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK PAS A PAS: RAIMON PELEJERO

Tot i que els pioners de la nova cançó catalana van ser històrics com el locutor radiofònic Salvador Escamilla o l’escriptor Josep Maria Espinàs, entre d’altres, molts experts situen l’inici de la seva era clàssica arran de la composició del tema “Al vent”, del cantautor de Xàtiva Raimon Pelejero.

El compositor valencià, que va escriure per a la cantant catalana Salomé el tema “Se’n va anar”, que va guanyar el festival del Mediterrani, es va convertir, juntament amb altres intèrprets com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach o Joan Manuel Serrat, en un dels anomenats Setze Jutges, va ser un actiu lluitador contra la dictadura de Francisco Franco i va destacar especialment pels seus concerts en directe.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK PAS A PAS: EUROPA CONTINENTAL A LA DÈCADA DELS 60

Es podria dir que cap estat de l’Europa continental va adoptar el gènere pop – rock d’origen anglosaxó de manera clara i diàfana i, sorprenentment, potser va ser a l’espanya franquista on hi van haver mostres més clares mitjançant formacions com Los Bravos, Pop Tops, Los Brincos o Los Canarios, entre d’altres.

A França va destacar amb força el rocker Johnny Halliday (foto), a qui fins i tot es va arribar a comparar amb el mític Elvis Presley, i també artistes d’una tendència pop més lleugera, com qui va ser la seva companya sentimental Silvie Vartan, o Françoise Hardy. Tanmateix, la chanson i cantautors com Georges Brassens, Georges Moustaki o el belga Jacques Brel van continuar portant el protagonisme.

Pel que fa a Itàlia, mitjançant intèrprets com Adriano Celentano, Mina, Patty Bravo o Gianni Morandi, hi va tenir lloc una fusió entre la tradicional cançó melòdica i lleugera del popular festival de Sanremo i la música pop anglosaxona, en una època en què també van sobresortir cantautors com Lucio Dalla o Lucio Battisti, que llavors iniciava la seva carrera.  

Finalment, quant a la llavors dividida Alemanya, iniciava aleshores la seva trajectòria el moviment conegut com a Krautrok, de característiques electròniques i amb conjunts com Kraftwerk, Can, Neu ! o Tangerine Dream, formacions que van exercir una enorme influència en gèneres com el synth pop, la música techno o aquells altres estils presidits per les noves tecnologies.

NEBRASKA

Intèrpret: Bruce Springsteen.
Any: 1982.     

Àlbum d’estudi anterior: The river (1980).

Àlbum d’estudi posterior: Born in the USA (1984). 

El millor: un dels treballs més autèntics del Boss.

El pitjor: es tracta d’una obra complicada.

Com ja havia succeït amb l’excel·lent treball “Darkness on the edge of town”, “Nebraska”, el sisè àlbum d’estudi de Bruce Springsteen, va ser una obra molt fosca i pessimista, la qual parlava de criminals que vagaven per l’Amèrica profunda sense a penes esperança de revertir la seva difícil conjuntura. Després de la confecció del doble disc “The river”, en què el Boss va realitzar un important apropament al factor comercial i a un tipus de públic més ampli, el compositor de New Jersey va apostar per un àlbum folk, acústic i intimista, però de seguida va canviar novament de rumb per confeccionar l’accessible i supervendes “Born in the USA”. A “Nebraska” hi destaquen temes com el de títol homònim, “Atlantic City” o “Jhonny 99”. 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK PAS A PAS: ESPANYA A LA DÈCADA DELS 60

Per molt estrany que pugui semblar, tenint en compte els moments complicats que vivia Espanya amb la dictadura de Francisco Franco, la música pop – rock hi va comptar amb un arrelament força important durant els anys 60.

Després de pioners com el cantant melòdic José Guardiola o el popular Duo Dinámico, van aparèixer bandes històriques com Sírex, Mustang, Brincos, Pequeniques, Canarios, Bravos (foto) o Pop Tops, aconseguint els dos darrers triomfar en els mercats de la Gran Bretanya o els Estats Units, fet en què va ser bàsic l’ús de la llengua anglesa per expressar-se.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK PAS A PAS : CATALUNYA DURANT ELS 60

Malgrat la duríssima i cruent dictadura franquista, aquesta va fer una petita, tímida i quasi imperceptible obertura durant el decenni dels 60 del segle XX, fet que va permetre la presència de la llengua catalana en alguns àmbits culturals, com els de la literatura, el teatre, el còmic o la música.

Pel que fa a la temàtica musical, llavors va aparèixer el moviment de la nova cançó catalana, que va tenir com a principals representants, els anomenats Setze Jutges, el valencià Raimon Pelejero, la mallorquina Maria del Mar Bonet, l’empordanès Lluís Llach (foto), el barceloní Joan Manuel Serrat o el divertit i irònic trio maresmenc la Trinca. Tots aquests autors es van veure molt influenciats per compositors francòfons de l’època, com Jacques Brel, Georges Brassens o Georges Moustaki, mentre que van ser claus per a l’aparició de molts intèrprets a la resta de l’estat espanyol.

ANÍMIC

Lloc de fundació: Collbató (Baix Llobregat).

Diferents components: Ferran Palau, Louise Samson, Núria Monés, Juanjo Montañés i Miquel Plana.

Dècades: 00 i 10.

Gèneres: folk pop.    

Principal àlbum: Hannibal (2013).

Solistes que origina: Ferran Palau.

El millor: les crítiques dels mitjans.

El pitjor: no compten amb un públic ampli.

El grup del Baix Llobregat Anímic, del qual n’ha sorgit Ferran Palau, que compta ja amb una carrera en solitari molt ben valorada, ha estat una de les formacions de pop – rock en català més aclamades i elogiades pels mitjans de comunicació de l’actual segle. El festival In – Edit de Barcelona va projectar un documental sobre la trajectòria de la banda: “De Texas a Arbúcies”.

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: THE VELVET UNDERGROUND

Lou Reed (veu i guitarra), el gal·lès John Cale (baix i viola), Sterling Morrison (guitarra) i Maureen Tucker (bateria) van formar a Nova York la banda The Velvet Underground, que es va integrar en el món de la Factory de l’artista pop Andy Warhol, que, amb la condició d’incloure la seva musa, la cantant i model alemanya Nico Päffgen, els hi va produir el primer àlbum, l’històric i molt reivindicat “The Velvet Underground & Nico”, i en va dissenyar la portada amb la cèlebre banana.

Seguidament, ja sense Warhol ni Nico, la formació va editar el revolucionari “White light, white heat”, després del qual va marxar Cale, el principal causant de la distorsió que va caracteritzar el grup, per la qual cosa, el tercer i quart treballs van ser força més tranquils, calmats i assossegats, tot i que llavors qui va decidir abandonar va ser Reed.

Malgrat que The Velvet Underground ha estat una de les bandes més admirades, reivindicades i recordades per diferents generacions de la història de la música rock, i que al llarg del temps ha exercit una inqüestionable influència, de manera especial en formacions de noise rock de la dècada dels 80, com els també novaiorquesos Sonic Youth, durant la seva vigència, el conjunt nord-americà va vendre molt poc i va passar pràcticament desapercebut per al gran públic.

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: THE DOORS

Jim Morrison, un jove estudiant de cinema que exercia de cantant i compositor, i el teclista Ray Manzarek van fundar a Los Angeles, a l’estat de Califòrnia, el grup The Doors, que van completar el guitarrista Robbie Krieger i el bateria John Densmore.

El quartet va debutar amb un excel·lent àlbum de títol homònim, en què hi destaquen temes com “Break on through (on the other side)”, el hit “Light my fire” o el psicodèlic i inquietant “The end”, tot i que posteriorment, a mesura que Morrison es convertia en un dels homes més carismàtics del món del rock, però també en un dels seus personatges més polèmics, el grup californià va deixar una mica enrere les seves arrels de blues rock i es va acostar a barems més comercials. 

Amb els treballs “Morrison hotel” i “LA Woman”, The Doors va tornar als seus orígens, però l’estat del seu líder, tan físic com mental, i després d’anys d’abús de l’alcohol i les drogues, estava ja molt deteriorat i va trobar la mort en una estada a París, ciutat on es troba enterrat.