Es podria dir que cap estat de l’Europa
continental va adoptar el gènere pop – rock d’origen anglosaxó de manera clara
i diàfana i, sorprenentment, potser va ser a l’espanya franquista on hi van
haver mostres més clares mitjançant formacions com Los Bravos, Pop Tops, Los
Brincos o Los Canarios, entre d’altres.
A França va destacar amb força el rocker
Johnny Halliday (foto), a qui fins i tot es va arribar a comparar amb el mític
Elvis Presley, i també artistes d’una tendència pop més lleugera, com qui va
ser la seva companya sentimental Silvie Vartan, o Françoise Hardy. Tanmateix,
la chanson i cantautors com Georges Brassens, Georges Moustaki o el belga
Jacques Brel van continuar portant el protagonisme.
Pel que fa a Itàlia, mitjançant intèrprets
com Adriano Celentano, Mina, Patty Bravo o Gianni Morandi, hi va tenir lloc una
fusió entre la tradicional cançó melòdica i lleugera del popular festival de
Sanremo i la música pop anglosaxona, en una època en què també van sobresortir
cantautors com Lucio Dalla o Lucio Battisti, que llavors iniciava la seva
carrera.
Finalment, quant a la llavors dividida
Alemanya, iniciava aleshores la seva trajectòria el moviment conegut com a
Krautrok, de característiques electròniques i amb conjunts com Kraftwerk, Can, Neu ! o
Tangerine Dream, formacions que van exercir una enorme influència en gèneres
com el synth pop, la música techno o aquells altres estils presidits per les noves
tecnologies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario