Lou Reed (veu i guitarra), el gal·lès John
Cale (baix i viola), Sterling Morrison (guitarra) i Maureen Tucker (bateria)
van formar a Nova York la banda The Velvet Underground, que es va integrar en
el món de la Factory de l’artista pop Andy Warhol, que, amb la condició
d’incloure la seva musa, la cantant i model alemanya Nico Päffgen, els hi va
produir el primer àlbum, l’històric i molt reivindicat “The Velvet Underground
& Nico”, i en va dissenyar la portada amb la cèlebre banana.
Seguidament, ja sense Warhol ni Nico, la
formació va editar el revolucionari “White light, white heat”, després del qual
va marxar Cale, el principal causant de la distorsió que va caracteritzar el
grup, per la qual cosa, el tercer i quart treballs van ser força més
tranquils, calmats i assossegats, tot i que llavors qui va decidir abandonar va
ser Reed.
Malgrat que The Velvet Underground ha estat
una de les bandes més admirades, reivindicades i recordades per diferents generacions de la
història de la música rock, i que al llarg del temps ha exercit una
inqüestionable influència, de manera especial en formacions de noise rock de la
dècada dels 80, com els també novaiorquesos Sonic Youth, durant la seva
vigència, el conjunt nord-americà va vendre molt poc i va passar pràcticament
desapercebut per al gran públic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario