Tot i que el decenni dels anys 60 va ser
extraordinari per a la banda britànica, penso que la seva època més
transcendent i rellevant va ser la de començaments de la dècada següent, quan
els Stones van editar dos dels millors àlbums de la història de la música rock:
“Sticky fingers” i el doble “Exile on Main street”.
Paradoxalment, la dècada havia començat
molt malament per a la formació anglesa, aleshores integrada per Mick Jagger,
Keith Richard, Mick Taylor, Bill Wyman i Charlie Watts, doncs en el festival
d’Altamont, a l’estat de Califòrnia, mentre els Stones estaven actuant, va ser
assassinat un espectador negre, fet que va contribuir a fer més gran la mala
imatge que a la premsa arrossegava el quintet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario