SUBTERRANEAN KIDS

Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès).

Dècades: 80 i 90.

Gèneres: punk i hardcore.    

Principal àlbum: Los ojos de la víctima (1986).

El millor: podríem dir que el pas del temps l’ha convertit en una formació de culte.

El pitjor: una trajectòria profundament allunyada dels focus.

Els anys 80 no van ser una bona època per a la música pop - rock a Barcelona, en particular, i Catalunya, en general, però a la capital i el seu entorn hi va tenir lloc una interessant escena underground que va comptar amb grups com Decibelios, Skatalà, Something o Subterranean Kids. Aquesta última banda va apostar pels gèneres del punk rock i el hardcore, va gravar una maqueta i tres àlbums i, després de la dissolució durant el decenni dels 90, va tornar a l’escena durant la dècada inicial de l’actual segle.  

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK PAS A PAS: IAN DURY

Ian Dury va ser el membre de l’anomenat pub rock que més va trobar-se involucrat en el posterior punk rock. Representant del so londinenc de Cocney, va formar part del grup Kilton & the High Roads i més tard va ser acompanyat de la banda The Blockheads, amb la qual va transcórrer bona part de la seva carrera.

Víctima de la pòlio quan era petit, Dury va ser un amant del gènere del music hall, estil amb el qual va impregnar moltes de les seves cançons. Amb The Blockheads, conjunt integrat per músics com Derek Hussey (veu), John Turnbull (veu i guitarra), Chaz Jankel (guitarra i teclats), Norman Watt – Roy (baix), l’exDr. Feelgood Wilco Johnson (baix) o Mick Gallagher (teclats i piano), va editar els seus àlbums més cèlebres.

A la foto, Dury amb els membres de The Blockheads.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK PAS A PAS: NICK LOWE

Nick Lowe, que va exercir de cantant, guitarrista, baixista, pianista, compositor i productor, va ser un dels principals representants del pub rock i va tenir una gran influència cap al punk rock, gènere al qual es va unir fermament, quan per exemple va encarregar-se d’un disc de la banda The Damned.

Tot i que amb el pas del temps va ser més important la seva trajectòria com a productor, per exemple d’Elvis Costello & The Atractions i The Pretenders, com a intèrpret i compositor va aconseguir celebritat amb temes com “Cruel to be kind” o àlbums com “Jesus of cool” i “Labour of lust”.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS: ELVIS COSTELLO

El cantant, guitarrista i compositor Elvis Costello va ser el principal protagonista del pub rock, en alguns aspectes, va tenir certa influència en el punk rock, bàsicament en el sentit directe, senzill i de curt minutatge de les seves cançons, i va erigir-se en una de les figures de la new wave. Durant bona part de la seva carrera va estar acompanyat del trio The Atractions, format pel baixista Bruce Thomas, el bateria Pete Thomas i el teclista Steve Nieve.

Costello va realitzar una trilogia inicial d’àlbums extraordinària, amb els treballs “My aim is true”, “New year’s model” i “Armed forces”, els dos darrers ja gravats amb The Atractions, destacant posteriorment amb obres com “Get happy !”, “Trust”, “Almost blue” o “Imperial bedroom”. L’intèrpret britànic, que va aproximar-se a la música country i es va unir sentimentalment a la cantant canadenca Diana Krall, ha continuat actiu fins els nostres dies, tot i que més allunyat del primer pla i, des de fa ja molts anys, sense l’acompanyament del trio amb el qual va viure els seus períodes àlgids de fama i popularitat.

A la foto, Costello i The Atractions.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL PUB ROCK

Mitjan el decenni dels 70 del segle XX, va aparèixer a Anglaterra el gènere conegut com a pub rock, un estil senzill, directe i accessible, que tenia les arrels en el rock primigeni, mentre oferien els seus representants els concerts, almenys en un principi, en espais reduïts. Totes aquestes característiques divergien de forma notòria de la música progressiva i simfònica, llavors de moda i a la qual es va clarament enfrontar.

Els principals protagonistes del pub rock van ser Elvis Costello, molts anys acompanyat del trio The Atractions; Nick Lowe, que va tenir una brillant trajectòria també com a productor; Ian Dury, en aquest cas amb el suport del grup The Blockheads, i la banda Doctor Feelgood. El corrent va ser en alguns aspectes una influència per al punk rock i igualment per a la new wave, de la qual Costello en va ser una de les estrelles.

A la foto, Elvis Costello (esquerra) i Nick Lowe.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE BEE GEES

El grup va ser fundat pels germans Gibb, Barry, el gran i líder de la formació, i els bessons Maurice i Robin, juntament amb Vince Melouney i Colin Petersen. En un principi, en una època en què el grup va editar belles cançons com “To love Somebody”, “Holyday”, “Massachusets” i “Words”, el conjunt es va caracteritzar per un estil folk - pop, semblant el que va utilitzar la banda californiana The Byrds.

Tot i que és veritat que The Bee Gees va tenir un important èxit durant la seva primera etapa, el gran triomf es va produir, ja només amb els germans Gibb, amb l’esclat de la música disco i l’estrena del film “Saturday night fever”, al qual van aportar vàries peces com “Stayin’ alive”. Posteriorment, el grup va transitar per una època estel·lar, mitjançant hits com “Tragedy” i “Too much heaven”.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: LA MÚSICA DISCO

Tot i que el gran boom de la música disco va tenir lloc durant el segon lustre de la dècada dels 70, abans del seu esclat, arran de pel·lícules com “Thanks God, it’s Friday” i, molt especialment, “Saturday night fever”, protagonitzada per un jove i desconegut John Travolta, hi va tenir lloc un precedent amb l’anomenat so de Philadelphia, al qual per exemple hi va pertànyer el sofisticat i elegant cantant Barry White.

El període àlgid de la disco music va tenir com a seu la ciutat de Nova York, en un període en què es va inaugurar l’establiment Studio 54. Les característiques del gènere van ser cançons molt rítmiques, ballables, comercials i senzilles d’assimilar, sons molt repetitius, vestimentes força llampants i també bastant horteres i certa influència de ritmes de la música afroamericana com el soul o el funk.

Les principals estrelles de l’estil disco, que ha tingut una enorme influència posterior, van ser solistes com Donna Summer (foto) o Gloria Gaynor i formacions com Kool & the Gang, Earth, Wind and Fire, Tavares, KC & the Sunshine Band, els suecs Abba o els ja veterans The Bee Gees, un grup australià que havia iniciat la seva trajectòria mitjançant una barreja entre pop i folk.