Rod Stewart va formar durant la seva
joventut el grup mod Steampacket, en el qual també hi va prendre part Julie
Driscoll; seguidament es va convertir en el vocalista d’una de les associacions
que va fundar l’exguitarrista de The Yardbirds Jeff Beck i, posteriorment, amb
Ron Wood va marxar a The Faces, una escissió de la mítica banda Small Faces.
Stewart, que ja amb paral·lel amb la
trajectòria de The Faces, havia gravat discs de manera autònoma, finalment es
va llançar en solitari i es va erigir en una de les grans estrelles de la
dècada dels 70 del passat segle, gràcies a treballs com “Gasoline alley” i els
números u britànics “Every Picture tells a story”, “Never a dull moment”,
“Smiler”, “Atlantic crossing” i “A night on the town”, a més de “Foot loose and
fancy free” i “Blondes have more fun”.
A partir del decenni següent, l’artista
d’origen escocès va iniciar una decadència que ha estat imparable fins els
nostres dies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario