LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL PUNK ROCK

Dues van ser les causes fonamentals de l’esclat del punk rock: d’una banda, la terrible crisi econòmica que va assolar el món a partir de l’any 1973, arran del desmesurat augment del preu del petroli per part dels estats productors i exportadors després de la guerra àrab – israeliana de Yom Kippur, que va provocar, i de manera molt especial a la Gran Bretanya, altes taxes d’atur, pobresa, inestabilitat i precarietat laboral. D’altra banda, va ser igualment una reacció contra l’elitista rock de tipus progressiu i simfònic, que havia dominat bona part de la dècada dels 70. 

El moviment es va caracteritzar per la protesta, la rebel·lió, la ràbia i un profund pessimisme, fins el punt que un dels seus lemes va ser deixar clar que no hi havia cap futur; unes cançons senzilles, de curt minutatge, interpretades, en ocasions, amb poca perícia per part dels seus músics (just do it yourself) i properes a un estil semblant al del rock primigeni; estèticament parlant, per les crestes, els colors llampants dels cabells, les arracades i les cadenes; la importància que va assolir el moviment okupa i també per un profund nihilisme, tot i que aquest no va ser, ni molt menys, el cas del quartet The Clash. 

Els principals grups del punk quant al Regne Unit van ser The Sex Pistols, The Clash, The Damned, Buzzcocks, Syouxsie & the Banshees o Ultravox, tot i que els dos darrers es van involucrar més en el postpunk, mentre que a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, als Estats Units, van destacar, seguint un estil semblant al britànic, Ramones i Dead Boys (foto), a més de Blondie, Television i Talking Heads, desenvolupant les dues últimes bandes, com va començar a fer Patti Smith, unes composicions més complexes, arty i intel·lectuals.