S’ha explicat moltes vegades que el rock de
caràcter progressiu i simfònic va ser un gènere complicat, complex, escassament
accessible i certament intel·lectual, però també va tenir la seva versió més
comercial, apta per a un tipus de públic més ampli, la qual van tenir dues
bandes cabdals del període: Supertramp i Electric Light Orchestra.
Tot i que és cert que formacions clàssiques del
gènere progressiu i simfònic, com per exemple King Crimson, Yes, Genesis,
Jethro Tull o Emerson, Lake & Palmer, van vendre força bé els seus discs i
van omplir grans recintes en els concerts que van oferir, el fenomen comercial
dels dos grups britànics esmentats en l’anterior paràgraf va ser espectacular i
va tenir certa continuïtat en conjunts com el duo The Buggles (foto) o el
quartet Asia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario