Encara que en el període àlgid del punk rock és
possible que el quartet The Clash fos una mica eclipsat per la polèmica de The
Sex Pistols, el grup encapçalat pels cantants i guitarristes Joe Strummer i
Mick Jones és recordat com la millor banda punk de la història, fins el punt
que seria molt injust considerar-la simplement com a tal, doncs va allunyar-se
del nihilisme clàssic del corrent, amb un compromís polític i social
caracteritzat pel progressisme; va incorporar al seu repertori els ritmes
jamaicans de l’ska i el reggae i va editar un dels millors àlbums de tots el
temps: “London calling”.
El baixista Paul Simonon i els bateries Terry Chimes i Topper Headon, que es van anar alternant en l’instrument, van completar la formació anglesa, que va editar una obra inicial de títol homònim plenament punk, va gravar un treball de transició anomenat “Give ‘em enough rope” i va fer història amb el ja mencionat i esplèndid doble “London calling”, venut a preu d’unitat i després del qual, però, va començar la decadència, fet evident en el triple “Sandinista !”, igualment a cost d’àlbum simple.
Les diferències entre els dos líders del grup londinenc van originar la marxa de Jones, que va fundar la banda Big Audio Dynamite, tot i que la vigència de The Clash no duraria massa temps, moment en què el ja desaparegut Strummer va liderar la formació The Mescaleros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario