Tot i que l’època més popular de la música realitzada en llengua catalana va ser la de la dècada dels 90, segurament la
més transcendent va tenir lloc durant el decenni dels 70, quan es va consolidar
el moviment de la nova cançó i va esclatar l’anomenat rock laietà.
Pel que respecta a la nova cançó catalana, van
transcórrer per la seva etapa més popular “jutges” com Raimon, Maria del Mar
Bonet i Lluís Llach, que aleshores pràcticament es va convertir en un mite, a
més de Quico Pi de la Serra, Núria Feliu, Guillermina Motta, Ovidi Montllor o el grup la Trinca,
mentre que Joan Manuel Serrat va decidir també composar en llengua castellana.
Va ser clau la lluita de tots aquells autors en els darrers anys de la dictadura
franquista i la difícil transició cap a la democràcia.
Quant al rock laietà, anomenat així perquè en
les immediacions de la Via Laietana, concretament al carrer de l’Argenteria, hi
havia el primer local Zeleste, on es reunien alguns dels músics per portar a
terme les seves actuacions, va ser com un híbrid entre la cançó d’autor, el
jazz, la rumba catalana , la contracultura hippy, el glam rock i el gènere
progressiu, destacant el rumber d’origen argentí Gato Pérez (en aquell moment
el mític Peret es trobava en el seu millor moment), el guitarrista Toti Soler, el
duo Ia & Batiste, l’orquestra Plateria (foto), l’Orquestra Elèctrica
Dharma, el grup Màquina o dos homes, Pau Riba i Jaume Sisa, que també van tenir
la consideració de “jutges” de la nova cançó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario