Després de l’època glam, la qual segueixo
pensant que ha estat la millor en la extraordinària i prolongada carrera del
Duc Blanc, i un període de transició, David Bowie es va traslladar a la llavors
ciutat dividida de Berlín, on també s’hi va instal·lar el seu amic i líder de
The Stooges Iggy Pop, i, amb la producció de l’excomponent de Roxy Music Brian
Eno, va editar una aclamada i reivindicada trilogia d’àlbums, de característiques
electròniques i avantguardistes, formada per “Low”, “Heroes” i “Lodger”.
Seguidament a un altra etapa de transició, el
músic britànic va entrar en la seva fase més comercial i segurament també de
major fama i popularitat, quan, en l’època dels nous romàntics, que irònicament
era un moviment molt influenciat per la seva figura, va gravar el supervendes
“Let’s dance”, al qual van seguir “Tonight” i “Never let me down”.
Posteriorment, Bowie va formar el grup Tin
Machine, que no va tenir massa transcendència; va experimentar amb el gènere
techno i va continuar en actiu pràcticament fins el dia de la seva mort, doncs
va deixar com a pòstum el treball “Blackstar”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario