LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: PULP

 

Quan va irrompre el brit pop, Pulp era ja una banda veterana, però fins llavors havia tingut un escàs èxit i el seu cantant i líder Jarvis Cocker era el seu únic membre original. Quan la formació de Sheffield va per fi aconseguir triomfar, el grup anglès estava també compost per Russell Senior (guitarra i violí), Steve Mackey (baix), Nick Banks (bateria) i Candida Doyle (teclats), entrant més tard Mark Webber (guitarra).

Pulp va editar una extraordinària trilogia d’àlbums formada per “His’n hers”, “Different class”, el punt àlgid de la seva carrera, i “This is hardcore”, que va erigir la banda de Sheffield com una de les grans formacions del Regne Unit, tot i que posteriorment només ha gravat un altre treball, “Love / life”, si bé és cert que el conjunt britànic ha continuat oferint concerts i gires, en una època en què Cocker ha tingut experiències en solitari.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: BLUR

 

El grup Blur sempre ha estat compost pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Després de debutar amb el treball “Leisure”, de certa influència dels sons del moviment Madchester, ja durant el període marcat pel brit pop, el quartet va editar l’obra “Modern life is rubbish” i va confeccionar un excel·lent àlbum, “Parklife”, sense cap mena de dubte un clàssic del corrent i un dels millors discs de l’última dècada del segle XX.

A continuació, Blur va donar un pas enrere amb la presentació de “The great escape” i, ja al marge del brit pop, que havia posat punt i final al seu impacte en la música del Regne Unit, va gravar un extraordinari àlbum que porta el nom del conjunt anglès, després del qual va començar una important inestabilitat, època en què Albarn va crear el singular projecte Gorillaz i el supergrup The Good, the Bad and the Queen, amb Simon Tong, de The Verve; Paul Simonon, de The Clash, i Tony Allen, de Fela Kuti.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: OASIS

 

Els germans Gallagher, Liam (veu) i Noel (guitarra, ocasional veu i principal compositor), van fundar a Manchester el grup Oasis, juntament amb el guitarrista Paul Arthurs, el baixista Paul McGuigan i el bateria Tony McCarroll. El quintet anglès va tenir un debut espectacular amb el treball “Definitely maybe”, l’òpera prima més venuda al Regne Unit des de l’àlbum “Please, Please me”, de The Beatles, el seu gran referent.

El punt àlgid d’Oasis va tenir lloc amb el seu segon disc de llarga durada, el supervendes i històric “(What’s the story) Morning glory”, que també va aconseguir un gran èxit als Estats Units, i per culminar l’època daurada del brit pop, el grup va editar “Be here now”, que ja no va ser tan ben rebut per la crítica especialitzada.

Seguidament, en un període en què ho van deixar estar tots els membres originals excepte els Gallagher, el grup britànic va entrar en una clara inestabilitat, fet que no va impedir que la totalitat de les seves obres, com les anteriors, s’enfilessin fins a dalt de tot del rànquing del Regne Unit. La crisi interna va ser normalment ocasionada pels enfrontaments entre els germans, que finalment es van separar i van iniciar projectes cada un per la seva banda.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE BRUCE SPRINGSTEEN

 

- Badlands (Darkness on the edge of town).

- Born to run (Born to run).

- Darkness on the edge of town (Darkness on the edge of town).

- I’m goin’ down (Born in the USA).

- Prove it all night (Darkness on the edge of town).

- The Promised land (Darkness on the edge of town).

- Thunder road (Born to run). 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL BRIT POP

 

Durant el primer lustre de la dècada dels 90, el Regne Unit es va veure marcat pel corrent del brit pop, que va estar enormement influenciat pel pop britànic de la dècada dels 60, principalment per bandes com The Beatles o The Kinks, sense oblidar el ressò que també van tenir la figura de David Bowie i els grups T Rex o The Smiths.

Els principals conjunts del brit pop, en què transitòriament s’hi van involucrar formacions com Teenage Fanclub, Radiohead, Manic Street Preachers, The Verve o Travis, van ser Oasis, Blur, Pulp i Suede, tot i que també van tenir un protagonisme important de manera més puntual associacions com Elastica (foto), Echobelly i Ocean Colour Scene. El moviment, que va tenir un extraordinari èxit, en un període en què fins i tot es va parlar de la segona british invasion, va ser des d’alguns sectors criticat per la seva escassa originalitat, encara que s’han de valorar treballs de gran qualitat com “(That’s the story) Morning glory”, d’Oasis; “Parklife”, de Blur; “Different class”, de Pulp; “Dog man star”, de Suede, o “Moseley shoals”, d’Ocean Colour Scene.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: FOO FIGHTERS

 

Després del suïcidi del seu vocalista, líder i guitarrista Kurt Cobain, el trio Nirvana es va desintegrar en un període en què el baixista Krist Novoselic va formar el grup Sweet 75, de fugaç trajectòria, i el bateria Dave Grohl va fundar, reconvertit en cantant i guitarrista (sense abandonar la percussió), la banda Foo Fighters, que ha estat un dels conjunts més importants i de més èxit del rock alternatiu del darrer quart de segle.

El projecte Foo Fighters va ser en un principi una acció autònoma de Grohl, que constava com a únic membre en el primer àlbum de títol homònim. Posteriorment, ha comptat amb la col·laboració d’altres músics, com Pat Smear, que havia estat guitarrista de Nirvana en les gires del trio de Seattle, però Dave sempre ha basat el grup com una eina pròpia i ha realitzat un munt de canvis de personal. El conjunt de l’estat de Washington, tot i tenir l’etiqueta indie, ha tingut unes característiques molt allunyades de l’escena alternativa, com unes vendes extraordinàries dels seus treballs, un gran número de premis Grammy i el fet que les seves actuacions hagin tingut com a seu estadis de grans dimensions.

GRANS BATERIES DE LA MÚSICA POP – ROCK: RINGO STARR

 

Ringo Starr, per decisió del productor George Martin, va substituir Pete Best quan The Beatles ja havia realitzat els seus primers concerts a local The Cavern, a la ciutat de Liverpool, i en diversos clubs de la urbs alemanya d’Hamburg. El bateria sempre es va mostrar clarament en un segon pla, excepte en els films que van protagonitzar els Fab Four, en què es mostrar com el més preparat dels quatre integrants del grup anglès com a actor, i els seus millors moments musicals amb la banda britànica van ser les interpretacions com a cantant de “Yellow submarine” i “With a Little Help from my friends” i la composició d’”Octopus’s garden”. La seva carrera en solitari va ser força modesta.

Una cançó: Octopus’s garden (Abbey road, The Beatles).

Un àlbum: Abbey road (The Beatles).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: PAVEMENT

 

En ple impacte del rock de caire alternatiu, va sorgir a la localitat d'Stockton la banda Pavement, integrada d’inici pel seu cantant, guitarrista i compositor Stephen Malkmus, el guitarrista i baixista Scott Kannberg i el bateria Gary Young. El grup va debutar amb l’elogiat àlbum “Slanted and enchanted”, un dels treballs clàssics i més valorats de la música independent de tots els temps.

Després de l’òpera prima, Young va abandonar Pavement, en el qual es van integrar el baixista Mark Ibold, el bateria Steve West i el percussionista Bob Nastanovich. El conjunt californià va editar un altre excel·lent treball, “Crooked rain, crooked rain”, i va efectuar penso un petit pas enrere amb “Wowee zowee”, arran del qual es va iniciar certa inestabilitat al grup d'Stockton, fet que no ha perjudicat el prestigi de la formació, considerada una de les millors bandes indies de l’última dècada del segle XX.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: L’EXPLOSIÓ DEL ROCK ALTERNATIU

 

El punt de partida del pop – rock independent o alternatiu es situa entre finals del decenni dels 70 i inicis de la dècada dels 80 del passat segle XX, quan al Regne Unit l’empresari de Manchester Tony Wilson va fundar el segell discogràfic The Factory, que per exemple va representar la llegendària formació Joy Division.

Al llarg dels anys 80, pel que fa a la Gran Bretanya, van destacar bandes com Dépéche Mode, The Cure, New Order o The Jesus & Mary Chain, i, quant als Estats Units, ho van fer grups com REM, Pixies, Dinosaur Jr. o Sonic Youth. La música de caràcter alternatiu es va caracteritzar aleshores per unes vendes modestes, la presència únicament en emissores minoritàries, l’edició dels treballs per part de petites discogràfiques o uns concerts en espais reduïts.

Va ser mitjançant el moviment grunge, i més concretament amb el trio Nirvana (a la foto el seu desaparegut líder kurt Cobain) i el seu àlbum “Nevermind”, el seu segon treball d’estudi de llarga durada i que va vendre un munt de còpies, que la situació va canviar radicalment en el marc del rock alternatiu, que des de llavors s’ha convertit en un corrent pràcticament de masses, en un període en què els diferents conjunts indies han tingut presència en els principals dials radiofònics i canals televisius, han fitxat per diferents multinacionals i han ofert les seves actuacions en recintes de grans dimensions com estadis de futbol o beisbol.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE PULP

 

- Dishes (This is hardcore).

- Do you remember the first time ? (His’n hers).

- Feelingcalledlove (Different class).

- Something changed (Different class).

- Sylvia (This is hardcore).

- The fear (This is hardcore).

- Underwear (Different class). 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EUROPA CONTINENTAL A LA DÈCADA DELS 80

 

Tenint en compte que França va continuar allunyada de la temàtica pop – rock, que a Alemanya van seguir dominant els sons electrònics i tecnificats i que a Itàlia, a més de romandre amb èxit la música melòdica, lleugera i romàntica, amb Eros Ramazzotti com a gran protagonista, va triomfar un estil disco profundament comercial, potser el focus més important al continent europeu va tenir com a lloc Espanya i, mes concretament, a la capital de l’estat pel que respecta a la movida madrilenya.

Després de la llarga dictadura exercida per Francisco Franco i una complicada transició cap a la democràcia, sota les presidències de la UCD d’Adolfo Suárez, el PSOE de Felipe González va vèncer en les eleccions espanyoles de l’any 1982. Un altre socialista, el veterà Miguel Tierno Galván, es va convertir pocs anys més tard en alcalde de Madrid, que es va erigir en la principal seu musical del país en detriment d’una Barcelona que començava llavors la seva carrera olímpica, que va culminar amb els Jocs de l’any 1992.

A la foto, el cineasta manxec Pedro Almodóvar, una de les figures clau de la movida madrilenya.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ESPANYA A LA DÈCADA DELS 80

 

Al contrari del que va succeir a Catalunya, almenys pel que fa a la música interpretada en llengua catalana, els anys 80 del passat segle van ser l’era daurada del pop - rock espanyol, especialment per l’impacte que va tenir la movida madrilenya a la capital espanyola, potser la primera vegada que, culturalment parlant, va avançar Barcelona, la ciutat més oberta i europea de l’estat durant la llarga dictadura franquista i la transició cap a la democràcia.

La movida va ser un moviment bastant heterogeni, doncs va arribar a arts com la fotografia, el còmic, el cinema, on la figura del director manxec Perdo Almodóvar va ser fonamental, i sobretot la música, que va barrejar diferents gèneres com el punk rock, el rock urbà, el tecno pop o el pop – rock més tradicional, destacant bandes com Alaska y los Pegamoides / Dinarama, Nacha Pop, Mecano, Burning, Radio Futura, Gabinete Caligary (foto) o els grups catalans Loquillo y los Trogloditas y los Rápidos, més tard Los Burros i El Último de la Fila.

També en aquella dècada va tenir lloc a la ciutat portuària gallega de Vigo un interessant corrent, que va tenir com a formacions més significatives Derribos Arias, Siniestro Total, Golpes Bajos o Os Resentidos.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: MIG SEGLE DE “WHAT’S GOING ON ?”

 

S’han complert ja 50 anys de l’edició de l’àlbum estel·lar del mític cantant i compositor nord-americà Marvin Gaye, “What’s going on ?”, un treball històric que alguns experts consideren la millor obra de la història de la música popular. 

Personalment, l’estil de Gaye, com d’altres intèrprets i autors de música soul i funk, no és el meu preferit, però, tot i així, considero “What’s going on ?”, i sobretot per l’entorn cultural, social i polític en què es va gravar, un disc fonamental de la història de la música del segle XX.

Aleshores Estats Units estava en plena ebullició per les protestes de la població afroamericana pels drets socials, que s’havien intensificat arran de l’assassinat de Martin Luther King i la mort de molts negres a la Guerra del Vietnam, en l’època dominada pel black power. Gaye, com altres compositors com el veterà James Brown, George Clinton, Curtis Mayfield o Isaac Hayes, es va fer ressò d’aquell ambient davant el disgust de Berry Gordy, el màxim dirigent de la Motown, segell al qual molts anys va pertànyer, però Marvin també va escriure de l’amor, les addiccions o de temes espirituals.

Després de la seva obra mestra, Gaye va continuar en l’elit durant alguns anys, però, a poc a poc, va entrar en una important inestabilitat, provocada per la seva addicció a la cocaïna, fins el dia de la seva mort, víctima d’un tret del seu pare.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: CATALUNYA A LA DÈCADA DELS 80

 

La música popular interpretada en llengua catalana va ser un veritable desert durant bona part del decenni dels anys 80 del segle XX, doncs, per exemple, els cantautors que van protagonitzar la gran era de la nova cançó van perdre força audiència, tot i que l’any 1985 Lluís Llach va ser capaç d’omplir un recinte de les dimensions del Camp Nou. Aquella crisi de la cançó d’autor, que també es va produir a la resta de l’estat espanyol, va ser a causa que l’adveniment de la democràcia, després de la llarga dictadura franquista, que no va fer tan necessària aquest tipus de temàtica musical molt vinculada a la protesta.

Pel que respecta al gènere pop –rock, l’anomenat rock laietà feia ja temps que havia quedar enrere i no va ser fins a finals de la dècada quan van aparèixer formacions com els osonencs Duble Buble (foto) i Sau. Els primers van tenir un període força popular, però també bastant efímer, i els segons van aconseguir llavors el seus primers èxits, encara que la seva millor època va tenir lloc durant el decenni següent, considerat el període daurat de la música escrita i interpretada en català.

Si que es va tractar d’una bona etapa per a diverses bandes catalanes que van interpretar les seves peces en llengua castellana i que, en alguns casos, es van fusionar perfectament en la movida madrilenya, que per aquelles dates va fer autèntics estralls a la capital espanyola, fins el punt de ser considerada la gran era del pop – rock espanyol. Entre aquells grups van triomfar Loquillo y los Trogloditas, en què la presència del carismàtic cantant del Clot José María Sanz Loquillo va ser fonamental; Los Rápidos, transformats més tard en Los Burros i en els cèlebres El Último de la Fila, i los Rebeldes, liderats pel cantant i extraordinari guitarrista Carlos Segarra.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE JESUS & MARY CHAIN

 

Els germans William i Jim Reid, tots dos veu i guitarra, van formar a la localitat escocesa d’East Kilbride el grup The Jesus & Mary Chain, que van completar el baixista Douglas Hart i el bateria Bobby Gillespie. La banda, una de les principals representants del noise rock dels 80, va rebre una important i inqüestionable influència de la llegendària formació nord-americana The Velvet Underground.

El grup escocès va tenir les aclamacions unànimes de la crítica especialitzada mitjançant el seu debut en gran format, l’històric i trepidant treball “Psychocandy”, i va assolir també importants elogis amb el seu segon àlbum, el més calmat “Darklands”, després del qual va començar certa inestabilitat que va portar a la dissolució, moment en què Gillespie es va convertir en cantant i líder de la banda Primal Scream.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE DOORS

 

- Break on through. On the other side (The Doors).

- End of the night (The Doors).

- Light my fire (The Doors).

- Soul kitchen (The Doors).

- The crystal ship (The Doors).

- The end (The Doors).

- Waiting for the sun (Morrison Hotel / Hard Rock cafe).