El punt de partida del pop – rock independent o
alternatiu es situa entre finals del decenni dels 70 i inicis de la dècada dels
80 del passat segle XX, quan al Regne Unit l’empresari de Manchester Tony
Wilson va fundar el segell discogràfic The Factory, que per exemple va
representar la llegendària formació Joy Division.
Al llarg dels anys 80, pel que fa a la Gran Bretanya, van destacar bandes com Dépéche Mode, The Cure, New Order o The Jesus & Mary Chain, i, quant als Estats Units, ho van fer grups com REM, Pixies, Dinosaur Jr. o Sonic Youth. La música de caràcter alternatiu es va caracteritzar aleshores per unes vendes modestes, la presència únicament en emissores minoritàries, l’edició dels treballs per part de petites discogràfiques o uns concerts en espais reduïts.
Va ser mitjançant el moviment grunge, i més concretament amb el trio Nirvana (a la foto el seu desaparegut líder kurt Cobain) i el seu àlbum “Nevermind”, el seu segon treball d’estudi de llarga durada i que va vendre un munt de còpies, que la situació va canviar radicalment en el marc del rock alternatiu, que des de llavors s’ha convertit en un corrent pràcticament de masses, en un període en què els diferents conjunts indies han tingut presència en els principals dials radiofònics i canals televisius, han fitxat per diferents multinacionals i han ofert les seves actuacions en recintes de grans dimensions com estadis de futbol o beisbol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario