La música popular interpretada en llengua
catalana va ser un veritable desert durant bona part del decenni dels anys 80
del segle XX, doncs, per exemple, els cantautors que van protagonitzar la gran
era de la nova cançó van perdre força audiència, tot i que l’any 1985 Lluís
Llach va ser capaç d’omplir un recinte de les dimensions del Camp Nou. Aquella
crisi de la cançó d’autor, que també es va produir a la resta de l’estat
espanyol, va ser a causa que l’adveniment de la democràcia, després de la
llarga dictadura franquista, que no va fer tan necessària aquest tipus de
temàtica musical molt vinculada a la protesta.
Pel que respecta al gènere pop –rock,
l’anomenat rock laietà feia ja temps que havia quedar enrere i no va ser fins a
finals de la dècada quan van aparèixer formacions com els osonencs Duble Buble
(foto) i Sau. Els primers van tenir un període força popular, però també
bastant efímer, i els segons van aconseguir llavors el seus primers èxits, encara que
la seva millor època va tenir lloc durant el decenni següent, considerat el
període daurat de la música escrita i interpretada en català.
Si que es va tractar d’una bona etapa per a
diverses bandes catalanes que van interpretar les seves peces en llengua
castellana i que, en alguns casos, es van fusionar perfectament en la movida
madrilenya, que per aquelles dates va fer autèntics estralls a la capital
espanyola, fins el punt de ser considerada la gran era del pop – rock espanyol.
Entre aquells grups van triomfar Loquillo y los Trogloditas, en què la
presència del carismàtic cantant del Clot José María Sanz Loquillo va ser
fonamental; Los Rápidos, transformats més tard en Los Burros i en els cèlebres
El Último de la Fila, i los Rebeldes, liderats pel cantant i extraordinari
guitarrista Carlos Segarra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario