Mitjançant els àlbums recopilatoris “1962 –
1966” i “1967 – 1970”, coneguts popularment com els dobles vermell i blau
respectivament, durant la dècada dels 70, en la meva adolescència, vaig
descobrir The Beatles i em vaig convertir en un fan incondicional del quartet
de Liverpool.
En aquella època desconeixia que, malgrat
signaven junts, John Lennon i Paul McCartney moltes vegades composaven les cançons
cada un per la seva banda. Quan vaig descobrir la realitat, generalment
preferia el temes del primer, fet potser una mica condicionat també al fet que John
acabava de ser assassinat a Nova York.
Entre les cançons més populars de Paul com a
component beatle cal significar dues peces que no m’agraden, com són els casos
de “Yesterday” i “Michelle”, a més de “Penny lane”, “Te Fool on the hill”, la fantàstica “Heu
Jude !” i “Let it be”, les dues últimes les meves preferides pel que fa a la
seva signatura. Cal destacar també que va ajudar John en la confecció de la
magnífica i psicodèlica “A day in the life”.
Posteriorment a la dissolució del mític grup
britànic, McCartney va tenir uns inicis complicats, va fundar després el
conjunt The Wings, amb el que va triomfar espectacularment, i va continuar
seguidament en solitari, en una època en què, particularment, penso que no van
ser massa afortunats els duets que va formar amb Stevie Wonder i Michael
Jackson.
No hay comentarios:
Publicar un comentario