EL MILLOR I EL PITJOR DELS INTÈRPRETS DE POP – ROCK: SUEDE

 

El millor

- El duo compositiu que van formar el cantant Brett Anderson i el guitarrista Bernard Butler.

- De certa manera, el grup londinenc va iniciar el corrent del brit pop.

- “Dog man star” és un dels millors àlbums de la dècada dels 90 en línies generals.

- Es tracta de l’única banda de brit pop que actualment compta amb una trajectòria important.

El pitjor

- Quant a aspectes de fama i popularitat, la banda va estar una mica a l’ombra de formacions com Oasis o Blur.

- La marxa de Butler després de la gravació de “Dog man star”.

- El període d’inestabilitat marcat pels treballs “Head music” i “A new Morning”, en què més Anderson va tenir problemes amb les drogues.

- El parèntesi d’inactivitat que va arribar després.

EL MILLOR I EL PITJOR DELS INTÈRPRETS DE POP – ROCK: THE KINKS

 

El millor

- L’himne generacional “You really got me”.

- Els àlbums “Face to face” i “Something else by the Kinks”.

- El prestigi com a compositor de Ray Davies.

- Cert ressorgiment amb el treball “Misfits”.

El pitjor

- La inestabilitat a partir del decenni dels 70, amb les marxes del baixista Pete Quaife i el bateria Mick Avory.

- Ray Davies no se’n va sortir amb algunes òperes rock realitzades als anys 70.

- Certa obsessió del líder amb el món del teatre.

- Les divergències entre els germans Ray i Dave Davies.

EL MILLOR I EL PITJOR DELS INTÈRPRETS DE POP – ROCK: THE WHO

 

El millor

- La banda mod més famosa i popular de la dècada dels 60 del segle XX.

- La regularitat amb el quartet clàssic integrat per Roger Daltrey, Pete Townshend, John Entwhistle i Keith Moon.

- Townshend es va erigir com un dels grans compositors britànics dels anys 60 i 70.

- L’extraordinari àlbum “Next Who”.

El pitjor

- Sempre s’ha comentat que no era precisament una banda mod autèntica i genuïna.

- “Tommy”, la primera òpera rock del quartet britànic, malgrat la seva popularitat, no va comptar amb grans aclamacions de part de la crítica.

- Després de “Quadrophenia”, la seva segona òpera rock, la creativitat de la banda anglesa va decaure.

- La mort de Moon va posar punt i final a l’era clàssica de la formació londinenca.

EL MILLOR I EL PITJOR DELS INTÈRPRETS DE POP – ROCK: THE POLICE

 

El millor

- Els dos primers àlbums del trio, “Outlandos d’amour” i “Regatta de blanc”.

- El talent compositiu d’Sting.

- La classe com a guitarrista del ja veterà Andy Summers i com a bateria d’Stewart Copeland.

- L’impacte comercial que va tenir l’últim treball del grup britànic, “Sinchronicity”.

El pitjor

- Deixar-ho estar en el millor moment de fama i popularitat.

- Les diferències entre Sting i Copeland van ser claus en la separació.

- L’excessiva sofisticació que va anar assolint la banda anglesa.

- La carrera en solitari d’Sting va seguir la mateixa tendència que la que va caracteritzar l’etapa final de The Police.

EL MILLOR I EL PITJOR DELS INTÈRPRETS DE POP – ROCK: QUEEN

 

El millor

- La personalitat del seu cantant Freddy Mercury.

- Molts anys amb el quartet format per Mercury, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i el bateria Roger Taylor.

- Una de les bandes de més èxit durant les dècades dels 70 i 80 del segle XX.

- El hit “Bohemian rapsody”.

El pitjor

- La mort a causa de la sida de Mercury.

- Durant la dècada dels 80 es va arribar a cotes de comercialització força altes.

- Segurament, Queen mai ha pogut superar l’àlbum “A night at the opera”.

- No ha estat el mateix continuar sense Mercury i Deacon.

EL MILLOR I EL PITJOR DELS INTÈRPRETS DE POP – ROCK: THE CLASH

 

El millor

- Molt més que una simple banda punk.

- “London calling” és inqüestionablement una de les obres mestres de la història de la música rock.

- El talent dels seus dos líders, Joe Strummer i Mick Jones.

- L’ús dels rimes caribenys de l’ska i el reggae.

El pitjor

- Després de l’històric “London Calling” va arribar la decadència.

- Les divergències entre Strummer i Jones van portar a la dissolució.

- Els dos líders, en els seus projectes propis, van quedar molt lluny de l’impacte de The Clash.

- L’últim àlbum de la banda londinenca, “Cut he crap”, gravat ja sense Jones, a penes va tenir relleu.

EL MILLOR I EL PITJOR DELS INTÈRPRETS DE POP – ROCK: NEIL YOUNG

 

El millor

- Una de les trajectòries més autèntiques i genuïnes de la història de la música popular.

- El gran èxit que van tenir l’àlbum “Harvest” i el seu senzill “Heart of gold”, els seus únics números 1.

- Una dècada dels 70 estel·lar, amb obres com “After the goldrush”, la mateixa “Harvest”, “Tonight’s the night” o “Zuma”.

- La reivindicació que van fer d’ell la Generació X i el moviment grunge.

El pitjor

- La seva inconstant experiència amb David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash.

- Normalment, amb excepció de comptades ocasions, ha estat lluny dels principals focus comercials.

- La depressió que va viure durant part de la dècada dels 70, per les morts d’un tècnic i del guitarrista de The Crazy Horse Danny Whitten.

- L’oasi del decenni dels 80.

EL MILLOR I EL PITJOR DELS INTÈRPRETS DE POP – ROCK: DAVID BOWIE

 

El millor

- Segueixo pensant que l’època glam va ser la millor de la seva carrera.

- L’àlbum glam “The rise and fall of Ziggy Stardust & the spiders from mars”, una de les obres mestres de la història del rock.

- La trilogia berlinesa amb Brian Eno, de caràcter avantguardista, tecnològic i experimental.

- Els constants canvis d’estil que va efectuar al llarg de la seva trajectòria, evitant l’encasellament.

El pitjor

- Uns inicis difícils i complicats.

- Els problemes derivats de les drogues durant la dècada dels 70.

- Les males crítiques rebudes al decenni dels 70 amb els molt ben venuts treballs “Let’s dance” i “Tonight”.

- Una trajectòria bastant intranscendent a partir dels anys 90.