El millor
- L’himne generacional “You really got me”.
- Els àlbums “Face to face” i “Something else
by the Kinks”.
- El prestigi com a compositor de Ray Davies.
- Cert ressorgiment amb el treball “Misfits”.
El pitjor
- La inestabilitat a partir del decenni dels
70, amb les marxes del baixista Pete Quaife i el bateria Mick Avory.
- Ray Davies no se’n va sortir amb algunes
òperes rock realitzades als anys 70.
- Certa obsessió del líder amb el món del
teatre.
- Les divergències entre els germans Ray i Dave
Davies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario