A
la dècada dels 80, en el marc de la new wave, va triomfar espectacularment l’ús
de teclats, sintetitzadors o caixes de ritme, mitjançant formacions com Dépéche
Mode, The Human League, Duran Duran, Eurythmics, Orchestral Manouvres in the Dark o New Order, deixant en un segon pla
el típic grup format per cantant, guitarrista, baixista i bateria, trencant
aquesta tendència el conjunt de Manchester The Smiths.
El
quartet, que per tant va tornar a posar d’actualitat el pop – rock
elèctric, va ser fundat a Manchester i
va tenir com a components Morrissey (veu), Johnny Marr (guitarra), Andy Rourke (baix) i Mike Joyce (bateria). El
cantant Morrissey, que es va fer càrrec de les lletres, i el guitarrista Marr,
que es va ocupar de la música, van formar el millor tàndem compositiu britànic
des dels temps dels beatles John Lennon i Paul McCartney i els Stones Mick
Jagger i Keith Richard.
La
banda anglesa va debutar amb un ben rebut àlbum de títol homònim, va presentar
més tard “Meat is murder” i seguidament va editar la seva obra mestra, “The
queen is dead”, probablement el millor treball de la dècada dels 80 i on prenen
part esplèndides cançons com “I know it’s over”, “Bigmouth strikes again”,
“Cemetry gates” i les dues millors: “The boy with the thorn in his side” i
“There is a light that never goes out”.
Tanmateix, The Smiths només gravaria un altre àlbum, “Strangeways, here we come”, doncs el grup de Manchester es va trobar amb problemàtiques com les addiccions de Rourke i sobretot les males relacions entre Morrissey i Marr. Després de la dissolució, el primer va emprendre una llarga i brillant carrera en solitari i el segon va fundar la formació Electronic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario