Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonés).
Formació: Manolo García (veu) i Quimi Portet (guitarra).
Gèneres: pop, rock i flamenc rock.
Dècades: 80 i 90.
Principals àlbums: Enemigos de lo ajeno (1986), Como la cabeza al sombrero (1988) i Astronomía razonable (1993).
Solistes que origina: Manolo García i Quimi Portet.
El millor: probablement la banda pop-rock espanyola més regular de tots els temps.
El pitjor: a la llarga tot massa repetitiu.
El barceloní Manolo García i el vigatà Quimi Portet es van convertir en El Último de la Fila després de passar per altres denominacions com Los Rápidos o Los Burros. No obstant, no va ser fins a l’adopció del nom definitiu quan el duo es va consolidar com una de les formacions més venedores i reconegudes de la música popular espanyola. Després d'un treball molt reivindicat, “Enemigos de lo ajeno”, on es troben “Insurrección” i “Aviones plateados”, García i Portet es van convertir en grup de masses sobretot a partir del comercial “Como la cabeza al sombrero".
Formació: Manolo García (veu) i Quimi Portet (guitarra).
Gèneres: pop, rock i flamenc rock.
Dècades: 80 i 90.
Principals àlbums: Enemigos de lo ajeno (1986), Como la cabeza al sombrero (1988) i Astronomía razonable (1993).
Solistes que origina: Manolo García i Quimi Portet.
El millor: probablement la banda pop-rock espanyola més regular de tots els temps.
El pitjor: a la llarga tot massa repetitiu.
El barceloní Manolo García i el vigatà Quimi Portet es van convertir en El Último de la Fila després de passar per altres denominacions com Los Rápidos o Los Burros. No obstant, no va ser fins a l’adopció del nom definitiu quan el duo es va consolidar com una de les formacions més venedores i reconegudes de la música popular espanyola. Després d'un treball molt reivindicat, “Enemigos de lo ajeno”, on es troben “Insurrección” i “Aviones plateados”, García i Portet es van convertir en grup de masses sobretot a partir del comercial “Como la cabeza al sombrero".
No hay comentarios:
Publicar un comentario