Lloc de fundació: East Bay (Estats Units).
Formació inicial: Billie Joe Armstrong (veu i guitarra), Mike Dirnt (baix) i Tré Cool (bateria).
Altres components bàsics: John Kiffmeyer (bateria).
Gèneres: punk revival, pop, rock, rock alternatiu i òpera rock.
Dècada principal: 90.
Àlbum estel·lar: Dookie (1994).
Altres àlbums d'estudi: 39 / smooth (1990), Kerplunk ! (1992), Insomniac (1995), Nimrod (1997), Warning (2000), American idiot (2004), 21st century breakdown (2009), Uno ! (2012), Dos ! (2012), Tré ! (2012) i Revolution radio (2016).
El millor: l’èxit de "Dookie" / els premis a "American idiot".
El pitjor: punk molt comercial / els puristes i pioners del punk no devien estar massa contents.
És evident que els temps canvien i així no és estrany que el punk rock hagi variat molt des de la seva inicial irrupció a Anglaterra el 1976 fins els successius renaixements que ha tingut el gènere. Per exemple, el trio Green Day demostra que les bandes punk poden ser comercials, accessibles, situar-se el capdamunt de les llistes de vendes i fins i tot guanyar premis MTV. El grup liderat per Billie Joe Armstrong va passar pel seu moment àlgid amb la gravació del seu tercer disc, “Dookie”.
Formació inicial: Billie Joe Armstrong (veu i guitarra), Mike Dirnt (baix) i Tré Cool (bateria).
Altres components bàsics: John Kiffmeyer (bateria).
Gèneres: punk revival, pop, rock, rock alternatiu i òpera rock.
Dècada principal: 90.
Àlbum estel·lar: Dookie (1994).
Altres àlbums d'estudi: 39 / smooth (1990), Kerplunk ! (1992), Insomniac (1995), Nimrod (1997), Warning (2000), American idiot (2004), 21st century breakdown (2009), Uno ! (2012), Dos ! (2012), Tré ! (2012) i Revolution radio (2016).
El millor: l’èxit de "Dookie" / els premis a "American idiot".
El pitjor: punk molt comercial / els puristes i pioners del punk no devien estar massa contents.
És evident que els temps canvien i així no és estrany que el punk rock hagi variat molt des de la seva inicial irrupció a Anglaterra el 1976 fins els successius renaixements que ha tingut el gènere. Per exemple, el trio Green Day demostra que les bandes punk poden ser comercials, accessibles, situar-se el capdamunt de les llistes de vendes i fins i tot guanyar premis MTV. El grup liderat per Billie Joe Armstrong va passar pel seu moment àlgid amb la gravació del seu tercer disc, “Dookie”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario