Lloc de fundació: Chicago (Estats Units).
Formació inicial: Billy Corgan (veu i guitarra), James Iha (guitarra), D’Arcy Wretzky (baix) i Jimmy Chamberlain (bateria).
Gèneres: postpunk, rock sinistre, rock alternatiu, rock psicodèlic, rock dur, rock progressiu i rock simfònic.
Dècada principal: 90.
Àlbum estel·lar: Siamese dream (1993).
Altres àlbums d'estudi: Gish (1991), Mellon Collie and the infinite sadness (1995), Adore (1998), Machina / the machines of God (2000), Machina II / The friends and enemies of modern music (2000), Zeitgeist (2007), Teargarden of kaleidyscope (2009), Oceania (2012) i Monuments to an elegy (2014).
El millor: “Siamese dream” / clàssics de la música indie com "Today", "Disarm" o "1979".
El pitjor: una trajectòria una mica desconcertant / a poc a poc Corgan es va anar quedant sol.
Els inicis del grup de Chicago es troben en corrents com el postpunk o el rock de tipus gòtic o sinistre, semblant al que realitzaven anteriorment bandes britàniques com Joy Division o The Cure. Posteriorment, el conjunt liderat pel cantant, guitarrista i compositor Billy Corgan, en una etapa amb freqüents canvis, va introduir-se en gèneres com la psicodèlia o el rock simfònic. “Siamese dream” i el doble "Mellon collie and the infinite sadness" estan considerats els millors àlbums d’un grup que es va dissoldre el 2000, però que no va trigar en reunir-se i consolidar-se com una de les formacions independents més cèlebres.
Formació inicial: Billy Corgan (veu i guitarra), James Iha (guitarra), D’Arcy Wretzky (baix) i Jimmy Chamberlain (bateria).
Gèneres: postpunk, rock sinistre, rock alternatiu, rock psicodèlic, rock dur, rock progressiu i rock simfònic.
Dècada principal: 90.
Àlbum estel·lar: Siamese dream (1993).
Altres àlbums d'estudi: Gish (1991), Mellon Collie and the infinite sadness (1995), Adore (1998), Machina / the machines of God (2000), Machina II / The friends and enemies of modern music (2000), Zeitgeist (2007), Teargarden of kaleidyscope (2009), Oceania (2012) i Monuments to an elegy (2014).
El millor: “Siamese dream” / clàssics de la música indie com "Today", "Disarm" o "1979".
El pitjor: una trajectòria una mica desconcertant / a poc a poc Corgan es va anar quedant sol.
Els inicis del grup de Chicago es troben en corrents com el postpunk o el rock de tipus gòtic o sinistre, semblant al que realitzaven anteriorment bandes britàniques com Joy Division o The Cure. Posteriorment, el conjunt liderat pel cantant, guitarrista i compositor Billy Corgan, en una etapa amb freqüents canvis, va introduir-se en gèneres com la psicodèlia o el rock simfònic. “Siamese dream” i el doble "Mellon collie and the infinite sadness" estan considerats els millors àlbums d’un grup que es va dissoldre el 2000, però que no va trigar en reunir-se i consolidar-se com una de les formacions independents més cèlebres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario