Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid).
Formació: Alaska (veu), Nacho Canut (baix i teclats) i Carlos García Berlanga (guitarra i teclats).
Gèneres: movida, pop, rock i tecno pop.
Dècades: 80.
Principals àlbums: Canciones profanas (1983) i Deseo carnal (1984).
Solistes que origina: Carlos García Berlanga.
Grups que origina: Fangoria.
El millor: el grup de més èxit de la movida madrilenya.
El pitjor: un excés de protagonisme d’Alaska en detriment d’altres punts.
Després d’escindir-se Alaska y los Pegamoides, la cantant, Nacho Canut i Carlos García Berlanga van fundar Dinarama, mentre Ana Curra y Carlos Benavente van formar Parálisis Permanente. Els primers es van convertir en una de les bandes clàssiques i triomfants de la moda de la movida madrilenya, gràcies a èxits com “Ni tu ni nadie”, “¿ Cómo pudieste hacerme esto a mi ?” o “¿ A quien le importa ?”. Amb el pas dels anys, el grup es va acostar a postulats electrònics, fet evident amb Fangoria, nou conjunt d’Alaska i Canut.
Formació: Alaska (veu), Nacho Canut (baix i teclats) i Carlos García Berlanga (guitarra i teclats).
Gèneres: movida, pop, rock i tecno pop.
Dècades: 80.
Principals àlbums: Canciones profanas (1983) i Deseo carnal (1984).
Solistes que origina: Carlos García Berlanga.
Grups que origina: Fangoria.
El millor: el grup de més èxit de la movida madrilenya.
El pitjor: un excés de protagonisme d’Alaska en detriment d’altres punts.
Després d’escindir-se Alaska y los Pegamoides, la cantant, Nacho Canut i Carlos García Berlanga van fundar Dinarama, mentre Ana Curra y Carlos Benavente van formar Parálisis Permanente. Els primers es van convertir en una de les bandes clàssiques i triomfants de la moda de la movida madrilenya, gràcies a èxits com “Ni tu ni nadie”, “¿ Cómo pudieste hacerme esto a mi ?” o “¿ A quien le importa ?”. Amb el pas dels anys, el grup es va acostar a postulats electrònics, fet evident amb Fangoria, nou conjunt d’Alaska i Canut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario