Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació: Neil Tennant (veu, teclats i guitarra) i Chris Lowe (teclats i veu).
Gèneres: sytnh pop, electrònica, pop i dance pop.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Please (1986), Actually (1987) i Introspective (1988).
El millor: més de dues dècades de reconeixement / el fet d'agradar a col·lectius força diferents.
El pitjor: la versió d’ “Always on my mind” / la bubblegum "Suburbia".
Personalment el duo Pet Shop Boys és una formació que mai m’ha entusiasmat i alguns dels seus primers èxits, com “West end girls” o “Suburbia”, em semblen propers a l’anomenat bubblegum rock. No obstant, s’ha de reconèixer el quart de segle en què han estat instal·lats com un dels grups amb més celebritat de la música pop-rock i el fet de tractar-se d’una banda aclamada tant des de sectors alternatius i independents com de seguidors de programes com els “40 Principales”, sense oblidar que són una icona del moviment gai.
Formació: Neil Tennant (veu, teclats i guitarra) i Chris Lowe (teclats i veu).
Gèneres: sytnh pop, electrònica, pop i dance pop.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Please (1986), Actually (1987) i Introspective (1988).
El millor: més de dues dècades de reconeixement / el fet d'agradar a col·lectius força diferents.
El pitjor: la versió d’ “Always on my mind” / la bubblegum "Suburbia".
Personalment el duo Pet Shop Boys és una formació que mai m’ha entusiasmat i alguns dels seus primers èxits, com “West end girls” o “Suburbia”, em semblen propers a l’anomenat bubblegum rock. No obstant, s’ha de reconèixer el quart de segle en què han estat instal·lats com un dels grups amb més celebritat de la música pop-rock i el fet de tractar-se d’una banda aclamada tant des de sectors alternatius i independents com de seguidors de programes com els “40 Principales”, sense oblidar que són una icona del moviment gai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario