Grup: The Velvet Underground.
Any: 1967.
Formació: Lou Reed, John Cale, Sterling Morrison, Maureen Tucker i Nico.
Àlbum d’estudi precedent: cap.
Àlbum d’estudi posterior: White light, white heat (1968).
El millor: un dels àlbums més reivindicats de la història.
El pitjor: al seu temps va passar desapercebut.
L’artista pop neoyorquí Andy Warhol, que va dissenyar la portada, va produir el primer àlbum del grup The Velvet Underground, però una de les condicions que va posar el pintor va ser la incorporació de la seva musa, la cantant i model alemanya Nico. El disc, podríem afirmar, es va avançar al seu temps, especialment si tenim en compte la utilització del gènere noise rock, estil que va passar pel seu moment àlgid dues dècades més tard mitjançant grups com The Jesus & Mary Chain, My Bloody Valentine o Sonic Youth. Potser per aquesta raó, el públic no va comprendre el treball i aquest no es va situar entre el top-100 nord-americà, però posteriorment l’àlbum ha estat un dels discs més reivindicats i influents de la història. Algunes de les cançons destacades són la pop “Sunday morning”, "All tomorrow parties", ”Venus in furs”, la controvertida “Heroin”, “There she goes again”, “Femme fatale” i “I’ll be your mirror”, les dues últimes interpretades per Nico.
Formació: Lou Reed, John Cale, Sterling Morrison, Maureen Tucker i Nico.
Àlbum d’estudi precedent: cap.
Àlbum d’estudi posterior: White light, white heat (1968).
El millor: un dels àlbums més reivindicats de la història.
El pitjor: al seu temps va passar desapercebut.
L’artista pop neoyorquí Andy Warhol, que va dissenyar la portada, va produir el primer àlbum del grup The Velvet Underground, però una de les condicions que va posar el pintor va ser la incorporació de la seva musa, la cantant i model alemanya Nico. El disc, podríem afirmar, es va avançar al seu temps, especialment si tenim en compte la utilització del gènere noise rock, estil que va passar pel seu moment àlgid dues dècades més tard mitjançant grups com The Jesus & Mary Chain, My Bloody Valentine o Sonic Youth. Potser per aquesta raó, el públic no va comprendre el treball i aquest no es va situar entre el top-100 nord-americà, però posteriorment l’àlbum ha estat un dels discs més reivindicats i influents de la història. Algunes de les cançons destacades són la pop “Sunday morning”, "All tomorrow parties", ”Venus in furs”, la controvertida “Heroin”, “There she goes again”, “Femme fatale” i “I’ll be your mirror”, les dues últimes interpretades per Nico.
No hay comentarios:
Publicar un comentario