THE QUEEN IS DEAD

Grup: The Smiths.
Any: 1986.
Formació: Morrissey, Johnny Marr, Andy Rourke i Mike Joyce.
Àlbum d’estudi precedent: Meet is murder (1985).
Àlbum d’estudi posterior: Strangeways, here we come (1987).
El millor: un dels millors treballs realitzats a la dècada dels 80.
El pitjor: que la història del grup fos tan curta.

Durant el primer lustre dels 80, la música electrònica i tecnificada va viure una de les seves èpoques daurades, deixant fins i tot en un segon pla els grups tradicionals de pop-rock. No obstant, l’aparició de la banda de Manchester The Smiths va suposar un retorn a la música elèctrica i del típic format de cantant, guitarrista, baix i bateria. “The queen is dead” va ser el tercer àlbum de la formació britànica, el treball més alabat del quartet anglès i molt probablement es pugui considerar l’obra, en línies generals, una de les cinc millors edicions de la dècada dels 80. En l’àlbum, on les lletres de Morrissey i la música de Johnny Marr es fusionen perfectament, hi destaquen “Bigmouth strikes again”, "The boy with the thorn in his side" i “There is a light that never goes out”, però la meva preferida és “I know it’s over”.