El sorgiment pel punk rock al Regne Unit, l’any 1976, es va deure bàsicament a dues raons: a la crisi econòmica que es va iniciar tres anys abans i al cansament que van originar els rock progressiu i simfònic. D’una banda, la crisi econòmica que va assolar el món a partir de 1973, motivada pel desmesurat increment dels preus del petroli per part dels països productors, després de la guerra de Yom Kippur entre àrabs i israelians, va provocar que als sectors més populars de Londres, molt afectats per l’atur, sorgissin una sèrie de grups, la majoria sense massa perícia instrumental, que van provocar el naixement del punk rock, caracteritzat per una gran velocitat de les guitarres i unes lletres directes, polèmiques i explosives. Aquells joves del corrent van tenir la seva estètica, sent cèlebres les crestes, amb diversitat de colors, les cadenes o les voluptuoses arracades.
D’altra banda, els conjunts de rock progressiu i simfònic van començar a cansar i esgotar, entre d’altres motius, pels seus temes i àlbums cada vegada més sofisticats, tecnificats, pretensiosos i grandiloqüents. No és estrany que després de tant desenvolupament instrumental i de cançons que sobrepassaven molts cops els 10 minuts, apareguessin gèneres tan frescos, senzills i directes com el pub rock, amb Elvis Costello, Nick Lowe i Ian Dury al capdavant, o el punk rock.
Sens dubte, la banda estel·lar durant el període d’auge del punk, l’any 1977, va ser The Sex Pistols (foto), també el grup més polèmic i incisiu, encara que si s’hagués d’elegir una gran formació d’aquell període aquesta seria The Clash, malgrat que encasellar el quartet liderat per Joe Strummer i Mick Jones simplement com a punk seria molt injust. Altres bandes bàsiques del moviment, pel que fa al Regne Unit, van ser The Damned o Buzzcocks, sense oblidar grups que finalment es van identificar més amb la posterior new wave, com The Boomtown Rats, The Jam, Siouxsie & The Banshees o Stranglers.
El punk va tenir també una versió als Estats Units, instal·lada a la ciutat de Nova York, i més concretament al local CBGB, de la qual en parlaré en un altre apartat d'aquest bloc. No obstant, aquest punk nord-americà, que va tenir bandes tan importants com Blondie, Talking Heads, Television o Ramones, amb l'excepció d’aquests últims va comptar amb unes característiques més intel·lectualitzades i menys explosives que el britànic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario