Els Rolling Stones, per a un gran número d’entesos la més gran banda de rock de tots els temps, malgrat que probablement no han realitzat una obra mestra des de 1978 (“Some girls”) i no han gravat un gran disc des de 1981 (“Tattoo you”), van ser durant la dècada dels 60 un dels grups estel·lars del rythm & blues britànic, juntament amb altres conjunts com The Animals, John Mayall & the Bluesbreackers, Spencer Davis Group, Them o The Yardbirds. Les influències dels Stones, com també de les altres formacions que he significat, arribaven del blues de Chicago dels anys 40 i 50, mitjançant artistes com Willie Dixon, John Lee Hooker, B. B. King o Howlin’ Wolf, sense oblidar rockers com Chuck Berry, del que van realitzar multitud de covers.
Després dels tres àlbums inicials, on les versions d’altres músics, com Dixon o Berry, superaven abastament les composicions pròpies, a partir d’“Out of our heads”, que a l’edició nord-americana conté el clàssic “(I can’t get no) satisfaction”, els temes signats per Mick Jagger i Keith Richard van començar a ser majoria, tendència que continuaria amb històrics treballs com “Aftermath”, “Between the buttons” o “Beggar’s banquet”, tres obres considerades entre les millors de la història de la música pop-rock per a totes les enciclopèdies especialitzades.
El 1969 es va produir la mort de Brian Jones, trobat sense vida a la piscina de la seva residència. Jones era durant els inicis de la banda el músic més preparat dels cinc components del grup, però a poc a poc va anar perdent pes a favor de Jagger i Richard. Sigui per la seva decreixent importància a la formació o per altres causes, el guitarrista va començar a tenir seriosos problemes derivats del consum de drogues i també de preocupants estats anímics, que el van portar a abandonar els Stones poc abans de la seva desaparició. El jove Mick Taylor, procedent dels bluesbreackers de John Mayall, en va ser el substitut, debutant en l’àlbum “Let it bleed”, un altre disc cabdal del quintet britànic, que va homenatjar Jones en un multitudinari concert al Hyde Park londinenc.
Durant la dècada dels anys 60, els Stones van gravar moltes de les seves cançons més celebrades, com va ser els casos del citat “(I can’t get no) satisfaction”, “The last time”, “Get off of my cloud”, “Paint it black”, “Under my thumb”, “Lady Jane”, “Out of time”, “Street fightin’ man”, “Honky tonk women”, "Jumpin' jack flash" o “Midnight rambler”, entre moltes altres.
Després dels tres àlbums inicials, on les versions d’altres músics, com Dixon o Berry, superaven abastament les composicions pròpies, a partir d’“Out of our heads”, que a l’edició nord-americana conté el clàssic “(I can’t get no) satisfaction”, els temes signats per Mick Jagger i Keith Richard van començar a ser majoria, tendència que continuaria amb històrics treballs com “Aftermath”, “Between the buttons” o “Beggar’s banquet”, tres obres considerades entre les millors de la història de la música pop-rock per a totes les enciclopèdies especialitzades.
El 1969 es va produir la mort de Brian Jones, trobat sense vida a la piscina de la seva residència. Jones era durant els inicis de la banda el músic més preparat dels cinc components del grup, però a poc a poc va anar perdent pes a favor de Jagger i Richard. Sigui per la seva decreixent importància a la formació o per altres causes, el guitarrista va començar a tenir seriosos problemes derivats del consum de drogues i també de preocupants estats anímics, que el van portar a abandonar els Stones poc abans de la seva desaparició. El jove Mick Taylor, procedent dels bluesbreackers de John Mayall, en va ser el substitut, debutant en l’àlbum “Let it bleed”, un altre disc cabdal del quintet britànic, que va homenatjar Jones en un multitudinari concert al Hyde Park londinenc.
Durant la dècada dels anys 60, els Stones van gravar moltes de les seves cançons més celebrades, com va ser els casos del citat “(I can’t get no) satisfaction”, “The last time”, “Get off of my cloud”, “Paint it black”, “Under my thumb”, “Lady Jane”, “Out of time”, “Street fightin’ man”, “Honky tonk women”, "Jumpin' jack flash" o “Midnight rambler”, entre moltes altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario