Realment és molt difícil dir quin ha estat el millor grup, o l’intèrpret més gran, de la història de la música rock, però si es realitzés una votació, molt probablement els Beatles en serien guanyadors. Les raons podrien ser les següents:
- Reis del moviment beat. Van ser molts, un munt, els grups que van protagonitzar la moda beat i la british invasion al Regne Unit dels anys 60, entre els quals podem destacar Dave Clark Five, Herman's Hermits, Hollies, Manfred Mann, Peter & Gordon o Zombies, però sens dubte els Fab Four van ser els més grans, constants i creatius.
- Compositors. Malgrat que el productor George Martin va insistir en un tema aliè per editar el primer senzill de la formació, a finals de l’any 1962, els components de la banda de Liverpool van acabar sortir-se’n amb la seva i van gravar una cançó escrita per John Lennon i Paul McCartney: “Love me do”. Des de llavors, tots els seus hits van ser compostos per membres del grup, sobretot per part dels dos líders.
- Conquista dels Estats Units. No van ser els únics britànics en arribar amb força, durant la dècada dels 60, a Amèrica, fins llavors un mercat complicat per als intèrprets i conjunts del Regne Unit, però si van ser els que ho van fer d'una forma més espectacular i continuada.
- Saber madurar. Després de la febre del beat, nous gèneres van aparèixer en el panorama de la música rock britànica des dels ambients underground, mitjançant estils avantguardistes com la psicodèlia o el rock progressiu. Mentre moltes bandes pop del Regne Unit entraven en una profunda decadència o fins i tot desapareixien, els Beatles van evolucionar, van madurar i van ser una de les primeres formacions en utilitzar el gènere psicodèlic, amb el tema “Tomorrow never knows”, peça de Lennon per a l’àlbum de transcisió “Revolver”, editat el 1966.
- Un àlbum “alternatiu”. Ara que es troben tant de moda vocables com “alternatiu” o “independent”, el quartet de Liverpool ja va gravar un disc, podríem dir, d’aquestes característiques el 1968: el doble “The Beatles”, conegut popularment com el doble blanc. Va ser un treball arriscat, trencador i sorprenent per a l’època.
- Un munt de cançons per emmarcar. És difícil trobar un grup en la història de la música popular capaç de facturar tants temes de qualitat, tant els que podríem considerar de caràcter comercial, en un sentit moderat, com els d’un estil més independent. Entre les primeres es poden significar peces com “All you need is love”, “The fool on the hill”, “Hey Jude”, “Something” o “Let it be”, mentre pel que fa a les segones “Strawberry fields forever”, “A day in the life”, “While my guitar gently weeps”, “Don’t let me down” o “Come together”.
- Saber-se retirar a temps. Els Beatles van decidir separar-se el 1970, uns set anys i mig després d’editar el seu primer disc, fonamentalment per les diferències entre Lennon i McCartney. El conjunt de Liverpool va desaparèixer en un període de gran creativitat i va evitar entrar en una època decadent, la mateixa que ha marcat algunes bandes històriques com The Rolling Stones, Pink Floyd, Genesis o Queen, entre d’altres.
- Reis del moviment beat. Van ser molts, un munt, els grups que van protagonitzar la moda beat i la british invasion al Regne Unit dels anys 60, entre els quals podem destacar Dave Clark Five, Herman's Hermits, Hollies, Manfred Mann, Peter & Gordon o Zombies, però sens dubte els Fab Four van ser els més grans, constants i creatius.
- Compositors. Malgrat que el productor George Martin va insistir en un tema aliè per editar el primer senzill de la formació, a finals de l’any 1962, els components de la banda de Liverpool van acabar sortir-se’n amb la seva i van gravar una cançó escrita per John Lennon i Paul McCartney: “Love me do”. Des de llavors, tots els seus hits van ser compostos per membres del grup, sobretot per part dels dos líders.
- Conquista dels Estats Units. No van ser els únics britànics en arribar amb força, durant la dècada dels 60, a Amèrica, fins llavors un mercat complicat per als intèrprets i conjunts del Regne Unit, però si van ser els que ho van fer d'una forma més espectacular i continuada.
- Saber madurar. Després de la febre del beat, nous gèneres van aparèixer en el panorama de la música rock britànica des dels ambients underground, mitjançant estils avantguardistes com la psicodèlia o el rock progressiu. Mentre moltes bandes pop del Regne Unit entraven en una profunda decadència o fins i tot desapareixien, els Beatles van evolucionar, van madurar i van ser una de les primeres formacions en utilitzar el gènere psicodèlic, amb el tema “Tomorrow never knows”, peça de Lennon per a l’àlbum de transcisió “Revolver”, editat el 1966.
- Un àlbum “alternatiu”. Ara que es troben tant de moda vocables com “alternatiu” o “independent”, el quartet de Liverpool ja va gravar un disc, podríem dir, d’aquestes característiques el 1968: el doble “The Beatles”, conegut popularment com el doble blanc. Va ser un treball arriscat, trencador i sorprenent per a l’època.
- Un munt de cançons per emmarcar. És difícil trobar un grup en la història de la música popular capaç de facturar tants temes de qualitat, tant els que podríem considerar de caràcter comercial, en un sentit moderat, com els d’un estil més independent. Entre les primeres es poden significar peces com “All you need is love”, “The fool on the hill”, “Hey Jude”, “Something” o “Let it be”, mentre pel que fa a les segones “Strawberry fields forever”, “A day in the life”, “While my guitar gently weeps”, “Don’t let me down” o “Come together”.
- Saber-se retirar a temps. Els Beatles van decidir separar-se el 1970, uns set anys i mig després d’editar el seu primer disc, fonamentalment per les diferències entre Lennon i McCartney. El conjunt de Liverpool va desaparèixer en un període de gran creativitat i va evitar entrar en una època decadent, la mateixa que ha marcat algunes bandes històriques com The Rolling Stones, Pink Floyd, Genesis o Queen, entre d’altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario